diumenge, 10 de juny de 2012

Doreen Massey: contra la geografia moral de la crisi

"El desastre de la zona euro te el seu origen en la manca d'una arquitectura política capaç d'enfrontar-se amb la diversitat espacial". Les paraules de Doreen Massey, el proppassat dimecres dia 6 de juny, en l'acte de presentació del llibre que la col·lecció Espacios críticos ha de dedicat a la seva obra i trajectòria  sonen avui, després de l'episodi del rescat de l'economia espanyola per les institucions europees particularment carregades de sentit.
El llibre, elaborat pels geògrafs Abel Albet i Núria Benach, aplega un estudi sobre l'autora, una llarga entrevista amb ella, una selecció dels seus textos més significatius, un assaig sobre la rellevància de la seva obra i una completa bibliografia. Es tracta del segon volum d'una col·lecció -el primer va ser dedicat al geògraf americà Edward Soja- que vol "apropar-se al pensament dels autors que, des de disciplines diverses, han escollit la perspectiva espacial per abordar l'examen crític de la realitat social". Publicada per l'Editorial Icaria, la col·lecció ja anuncia, per als propers mesos, l'aparició de nous títols sobre el geògraf Richard Peet i l'urbanista Francesco Indovina.
La importància de l'espai en els processos socials, el desenvolupament regional desigual, la visió crítica de la globalització, la rellevància de la perspectiva de gènere, el debat sobre les concretes transformacions espacials de Londres, Nicaragua, Mèxic o Venezuela són algunes de les qüestions recurrents en l'obra de Massey (Manchester, 1944 . D'aquesta voluntat d'implicació amb la realitat immediata i contingent n'és bona mostra el fet de que escollís com a tema per a la conferència de presentació del llibre a Barcelona la crisi econòmica a Europa. "Se'ns expliquen les dificultats que patim com si obeïssin a problemes de llocs concrets -Grècia, Irlanda, Espanya,...- quan en realitat la disfressa espacial, l'aparent contradicció entre països, oculta la contradicció bàsica entre capital i treball: la frontera política dissimula contrasts socials". En aquest sentit, la reiterada apel·lació a les diferències entre països, a les seves preteses característiques morals, no faria més que difuminar les contradiccions entre els grups socials de cada país i la identitat d'interessos entre els grups subalterns de tots ells, siguin alemanys, italians, grecs, anglesos o espanyols. "Des d'una definició relacional de l'espai", argumentava Massey, "cada lloc és híbrid per naturalesa, de manera que les seves característiques es deriven, de manera decisiva, de les seves relacions amb els altres: això exclou qualsevol possibilitat d'establir una geografia moral dels llocs, en el sentit de considerar-ne uns de virtuosos o d'altres de perniciosos o indolents en termes econòmics o en qualsevol altres". El que caldria, doncs, és una arquitectura política que lluny de considerar els mercats com un "fenomen natural, una força de la naturalesa", els tractés com el què són, una construcció social que ha de ser regulada i acotada en funció dels interessos de la col·lectivitat.
Enmig de la tempesta de mixtificacions, tòpics i mentides a través de les quals la crisi econòmica ens és presentada, el pensament de Doreen Massey resulta, com es pot veure, particularment interessant i útil per analitzar la situació en la que ens trobem i per tractar de trobar mitjans per sortir-ne.