Els grans fenòmens històrics deixen sempre la
seva petjada sobre el territori. A Lleida, la conversió de la Seu Vella en
fortalesa pels Borbons
victoriosos, ara fa tres-cents anys, ha marcat fins els nostres dies de manera
indeleble la imatge i el funcionament de la ciutat. A Barcelona i a d’altres
ciutats, els eixamples del dinou ens transmeten encara les aspiracions, la capacitat
i les limitacions de la burgesia ascendent. La primera industrialització ens ha
llegat els paisatges de les colònies i les fàbriques de riu, esteses com un
rosari a les vores del Llobregat i del Ter. Del creixement accelerat de la
segona meitat del franquisme n’hem heretat, entre moltes altres coses, les
perifèries d’habitatge de massa i els barris nascuts de processos d’urbanització
marginal.
El llegat que el període de desenvolupament
urbanístic que ha tingut lloc a Espanya entre 1996 i 2007 transmet al futur
està composat, en primer lloc, d’un conjunt de paradoxes econòmiques, socials i
polítiques de gran entitat: el contrast entre l’enorme quantitat d’unitats d’habitatge
construïdes i les dificultats d’amplis sectors de la població per accedir a
tenir-ne, l’endeutament de les famílies i les empreses, els problemes de les
hisendes públiques per mantenir la inversió i les prestacions socials, una
vegada exhaurit l’endeutament –que, com una mena de “keynesianisme privat”-
havia actuat com a motor del creixement econòmic.
Ara bé, al costat d’aquest llegat social i econòmic,
es troba una abassegadora herència física, tangible, concreta. En d’altres
ocasions en hem referit aquí a les magnituds quantitatives d’aquest fenomen pel
què fa a la urbanització d’extensions enormes de sòl. Acaba, però, d’aparèixer una
obra interessantíssima que explora el fenomen des d’una altra perspectiva: el
seu impacte sobre el paisatge. Es tracta, del volum Ruinas modernas. Una topografia del lucro, de l’arquitecta
alemanya, establerta a Barcelona, Julia Schulz-Dornburg (Barcelona, Editorial
Àmbit).
L’autora ha detectat una seixantena d’urbanitzacions,
iniciades en diversos llocs d’Espanya durant aquesta dècada, i deixades
inconcluses. De l’exploració fotogràfica d’aquestes realitats n’emergeix un
fris d’una gran força icònica, que mou, inevitablement a la reflexió sobre els
processos contemporanis de transformació del paisatge, la degradació dels
valors col·lectius per tal d’afavorir interessos eminentment privats i el
malbaratament dels recursos naturals i patrimonials. El fet de que els exemples
recollits siguin, en tots el casos, projectes inacabats subratlla encara, d’una
manera gairebé esperpèntica, la iniquitat del procés i les seves conseqüències.
De tot plegat, el lector n’extraurà una barreja d’indignació, preocupació,
fascinació. Esperem que aquesta s’acompanyi també de la resolució d’organitzar-se
per evitar que episodis com aquest tornin a repetir-se.
El volum, que ha estat prologat pel geògraf
Francesc Muñoz, i inclou textos de Rafael Argullol, Pedro Azara, Jordi Puntí i
Oriol Nel·lo, serà presentat el proper dia 19 d’octubre, a les 19.30h. al
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
