Francesco Indovina es un dels més coneguts i reputats urbanistes italians. Nascut a Termini Imerese (Palerm) l'any 1933, ha combinat en la seva llarga trajectòria els estudis territorials, la docència universitària, la pràctica urbanística i el compromís polític. D'aquesta trajectòria n'ha sorgit una obra molt extensa i complexa que ha esdevingut una referència imprescindible per a l'estudi de les dinàmiques territorials i urbanes, així com en el debat sobre les polítiques públiques destinades a encarrilar-les i, si és el cas, corregir-les, en benefici de la col·lectivitat.
Nat, tal com es deia, a Sicília, es va llicenciar inicialment en Dret, disciplina de la que molt d'hora s'apartaria, per tal d'orientar-se cap als estudis econòmics i socials. En aquest camp realitzaria diversos estudis aplicats que aviat tingueren una àmplia repercussió i el varen dur a abandonar la seva illa natal a inicis dels anys seixanta, per traslladar-se a Milà. Allà col·laboraria amb alguns dels think tanks més destacats de l'esquerra italiana en aquell període, com l'Istituto Giangiacomo Feltrinelli o l'Istituto Lombardo di Studi Economici e Sociali. El seus treballs d'aquells anys, de caire eminentment econòmic i sociològic, es varen combinar aviat amb una intensa activiat editorial (fundació de la revista Archivio di Studi Urbani e Regionali, direcció de les col·leccions de temàtica econòmica i territorial de l'editorial FrancoAngeli) i la militància en diverses formacions de l'esquerra italiana.
A inicis dels anys setanta es va desplaçar a Venècia per tal d'incorporar-se com a professor a l'Istituto Universitario di Architettura d'aquella ciutat. Serà aquí on, en trenta anys de docència i recerca, produirà les que són considerades les seves aportacions més decisives. Centrat ja de manera definitiva en l'anàlisi territorial, els seus estudis ofereixen un marc analític innovador per a l'estudi dels processos de difusió de la ciutat sobre el territori i la metropolitanització. Múltiples són les seves aportacions en aquesta àrea, entre les que destaquen La città diffusa (1990), La città fine millennio (1990), La città occasionale (2003) i Dalla città diffusa all’archipelago metropolitano (2009). Al costat d'aquesta activitat investigadora, Indovina va dirigir durant molts anys el Dipartimento di Analisi Economica e Sociale del Territorio de l'IUAV i ha participat de forma activa tant en el debat com en la pràctica urbanística.
A Catalunya i a Espanya la influència de Francesco Indovina ha estat força destacable. Ja en els anys setanta Gustau Gili va publicar la traducció castellana de Lo spreco edilizio, una de les seves obres més conegudes. De llavors ençà, els seus articles i publicacions són seguits amb atenció pels estudiosos del territori i els professionals de l'urbanisme. Indovina ha impartit docència en nombroses ocasions a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona. L'any 2010, la Universitat de Lleida li va atorgar el prestigiós premi Joan Vilagrasa d'estudis territorials pel conjunt de la seva trajectòria.
El llibre que ara es publica consta d'un estudi biogràfic, una entrevista entre Oriol Nel·lo i Francesco Indovina, una extensa selecció dels seus textos més destacats, un text inèdit escrit per Indovina expressament per aquest volum, i un assaig de Nel·lo en el que s'ofereixen diverses claus per a la lectura de l'obra de l'urbanista italià.
Podeu veure el video de l'acte de presentació.
