dissabte, 26 d’abril de 2014

Enric Lluch, semblances biogràfiques i estudis sobre la seva obra

Enric Lluch i Martín, ca. 1951
Arxiu Històric de la UB
La revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia acaba de publicar un dossier de treballs en memòria del geògraf Enric Lluch (Barcelona, 1928-2012). Aquestes aportacions venen a afegir-se a diverses semblances biogràfiques i estudis sobre l’obra de l’autor que han aparegut d’ençà de la seva desaparició, el mes de desembre de 2012, així com als actes d’homenatge impulsats per l’Institut d’Estudis Catalans (juny 2013), la Universitat Autònoma de Barcelona (octubre 2013), la Societat Catalana de Geografia, la Societat Catalana d’Ordenació del Territori i l’Associació Catalana de Ciència Regional (novembre 2013).
Així, l’Institut d’Estudis Catalans, de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de la qual Enric Lluch era membre emèrit, ha publicat un quadern de la col·lecció “Semblances biogràfiques” dedicat a l’autor. En el quadern, Enric Lluch. Semblança biogràfica, s’hi recullen els parlaments pronunciats en ocasió de la sessió d’homenatge a Lluch celebrada a la seu de l’Institut el dia 4 de juny de 2013. El lector hi trobarà les intervencions de Salvador Giner, llavors President de l’Institut d’Estudis Catalans, i Ferran Sancho, Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb el text de la conferència d’Oriol Nel·lo, “Quatre lliçons d’Enric Lluch”, dictada en aquell acte.
D’altra banda, la revista Documents d’Anàlisi Geogràfica, editada en el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona fundat, precisament, per Enric Lluch, va publicar en el seu número 59/2 l’article de la professora Maria Dolors Garcia Ramon “Enric Lluch i Martín (1928-2012). In memoriam. Una mirada des del Departament de Geografia i Documents d’Anàlisi Geogràfica”. Així mateix, el proper número de la revista inclourà el treball “Enric Lluch, el mestre”, en el qual la geògrafa i pedagoga Pilar Benejam glosa la relació decisiva de Lluch amb els moviments de renovació pedagògica a Catalunya a partir de nombrosos testimonis d'aquells qui en foren alguns dels principals impulsors.
Finalment, el número 76 de Treballs de la Societat Catalana de Geografia, al que es feia referència en començar, aplega un dossier d’articles sobre Enric Lluch, a cura de l’editor de la revista, el professor Jesús Burgueño. El recull s’obre amb un text del mateix Enric Lluch, “Els pobles iugoslaus”, transcripció d’una conferència pronunciada a la Societat Catalana de Geografia el dia 9 de juny de 1994. El text ha estat editat i anotat per Enric Mendizàbal i constitueix una mostra excel·lent tant del coneixement geogràfic, com dels mètodes didàctics i les preocupacions cíviques d’Enric Lluch. Segueix un esbós biogràfic realitzat per Pau Alegre, professor del Departament de Geografia de la UAB, que ja havia aparegut, així mateix, en l’apartat Semblances del web de la Societat. Figura a continuació l’aportació de l’economista Josep Maria Carreras “L’espai en l’obra d’Ernest Lluch”, una aproximació al tema de les influències recíproques en les obres d’ambdós germans Lluch. Tot seguit, es reprodueix el text d’Oriol Nel·lo “Quatre Lliçons d’Enric Lluch”, al que hem fet referència més amunt. El dossier es clou amb els textos de les ponències presentades en l’acte d’homenatge a Enric Lluch celebrat el dia 14 de novembre de 2013: “Enric Lluch, investigador de les estructures territorials de Catalunya”, per Pilar Riera, professora del Departament de Geografia de la UAB, “Enric Lluch, el Congrés de Cultura Catalana i la SCOT”,per Ricard Pié, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (UPC) i “L’organització territorial de Catalunya”, per Jesús Burgueño, professor del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida.
Així mateix, cal consignar que el llegat documental d’Enric Lluch, dipositat per la seva esposa, Montserrat Galera, en la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona, està sent ordenat i catalogat per la bibliotecària Mercè Bausili i la professora Pilar Riera. La riquesa documental del llegat contribuirà, sens dubte, a esperonar nous estudis sobre la trajectòria d’Enric Lluch i la seva contribució a l’evolució de la Geografia a Catalunya.