El savi consell
de l’amic llibreter ens fa reparar en el magnífic assaig de l’historiador
alemany Karl Schlögel Terror y Utopía. Moscú en 1937 que acaba de publicar El Acantilado, en traducció de José
Aníbal Campos. Es tracta d’una obra monumental, de 999 pàgines, l’original de
la qual, Terror und Traum. Moskau 1937,
fou publicat l’any 2008.
L’objectiu de
l’autor és estudiar la situació a la Unió Soviètica el 1937, l’any fatídic que
marcà una inflexió en la història soviètica i mundial, en el curs del qual les
purgues promogudes pel règim estalinista portaren a la detenció de prop de 2
milions de persones, 700.000 de les quals foren executades i gairebé 1,300.000
foren empresonades o enviades a camps de treball. Es tracta doncs d’un dels
grans desastres històrics del segle XX, sense l’estudi de qual no es pot
comprendre l’evolució posterior de la història europea i mundial, que l’autor
presenta en una quarantena de quadres sobre diversos aspectes de la vida
moscovita.
Qualsevol lector preocupat per l'evolució i el futur de les societats contemporànies obtindrà del llibre ensenyaments i reflexions profitoses.. Per al geògraf, a més, el mètode utilitzat per Schlögel resulta extraordinàriament interessant i rellevant,
ja que parteix en molt bona mesura, de categories i consideracions espacials. D’aquesta
manera, en comptes d’adoptar una narrativa cronològica i necessàriament parcial,
l’autor opta per construir un fris de la vida en la capital soviètica en aquell
any extraordinari. Així, com en calidoscopi, ofereix un conjunt de visions dels
esdeveniments que estan tenint lloc simultàniament en la ciutat: del Pla
General urbanístic de Stalin a les desfilades dels herois de l'esport; de la
solidaritat amb l'Espanya republicana a les detencions massives; de la construcció del metro
al processos espectacle i les execucions summàries; dels concerts del Bolshói als pisos col·lectius;...
L’ambició de
Schlögel és doncs bastir una mena de cronotropos,
una “narrativa de la simultaneïtat”
que condensi el temps i l’acció històrica en un lloc. “El lloc garanteix la complexitat. La mirada panoràmica i estereoscòpica
cerca veure-ho simultàniament, quelcom que resulta més adequat al caràcter
disparitat d’aquest món que la mirada a través d’un túnel, severa i concentrada”,
afirma. Hi utilitza, si ho voleu, instruments propis del cinema o de la
literatura, com si es tractés del muntatge en les pel·lícules d’Eisenstein o
els quadres urbans del Manhattan Transfer
de John Dos Passos. Però com és obvi, l’instrument privilegiat per tal de
transmetre aquesta narrativa simultània és el mapa: els mapes del Moscou projectat i els mapes del Moscou existent, els models del món futur i les representacions de la realitat contradictòria i tràgica. Mapes que en el cronotropos de Schlögel deriven la
seva força interpretativa del conjunt de seqüències temporals que
hi convergeixen i els fan llegibles com si de llegendes cartogràfiques es tractés.
Terror i Utopia. Moscú 1937 no és de cap manera un experiment aïllat
en l’obra de Schlögel. Uns anys abans de la seva aparició, el 2003, havia ja
publicat un altre assaig (o potser millor, una col·lecció d’assajos) titulada En l’espai llegim el temps. Sobre història
de la civilització i Geopolítica (n’hi ha traducció castellana, Siruela, 2007),
en el que reclama la necessitat d'aplicar el camp dels estudis històrics el spatial turn que alguns
geògrafs anglosaxons han reclamat per al conjunt de les ciències socials: “ja fa molt
que s’entreveu que espacialitat i espacialització de la història humana es
convertiran en el quid de la reorganització i nova configuració d’antigues
disciplines des de la Geografia a la Semiòtica, de la Història a l’Art, de la
Literatura a la Política. Les fonts del spatial turn brollen a doll i el corrent que nodreixen es poderós, més
poderós que els dics i barreres entre disciplines”.
D’aquesta
manera, la vella sentència de Fredrich Ratzel “en l’espai llegim el temps” es
converteix en el lema d’unes ciències socials renovadores i renovades, de les quals el llibre
sobre la tragèdia del Moscou dels anys trenta, en el que convivien, frec a
frec, el terror i la utopia, n’és una mostra magnífica. 
