Avui,
Barcelona ha de fer front a tres grans reptes principals: la desigualtat, la
desigualtat i la desigualtat. No és que la ciutat no en tingui d’altres de
problemes, sinó que aquest n’ha de ser considerat la causa i l’efecte
principal. L’atur, la precarització, l’empobriment, la degradació ambiental, la
crisi de confiança política,... Totes aquestes qüestions tenen relació directa
amb les desigualtats entre els ciutadans -per raó del seu origen social o
ètnic, gènere o edat- a l’hora l’accedir a l’educació, a la renda, a
l’habitatge, al gaudi de la ciutat, a la possibilitat de fer-se escoltar.
Aquesta
problemàtica no és nova. La història de Barcelona ha estat marcada per les
tensions que se n’han derivat: “la ciutat de les bombes”, “la rosa de foc”.
Tanmateix, d’ençà finals dels anys setanta del segle passat va semblar que la lluita dels veïns,
l’acció de l’ajuntament democràtic i l’establiment de l’Estat del Benestar
permetien anar reduint les desigualtats o, si més no, limitar-ne els efectes.
Avui veiem com aquella evolució positiva es va esvaint i com a la ciutat i a
l’àmbit metropolità s’afirmen i creixen desigualtats colpidores i
insuportables. Donem una sola dada: entre les Corts i el Raval Sud, separades
per 8 estacions de metro, la desigualtat en l’esperança de vida dels homes
varia de 82 a 74 anys. Exactament 8 anys. A any per estació, si ho voleu.
D’aquí
al 2025, i més enllà, la principal prioritat principal de l’ajuntament ha de
ser fer front a aquest problema. No és, ben cert, que una administració local pugui
resoldre’l. Cal el concurs de la Generalitat, l’Estat i la mateixa UE, com les
tragèdies d’aquests dies a la Mediterrània ens assenyalen amb força. Però el
govern de la ciutat pot fer molt per pal·liar els efectes de les desigualtat i,
sobretot, per evitar que les diferencies de qualitat urbana entre els diversos
barris contribueixin a aprofundir-la. Barcelona, per exemple, té la força i els
recursos com per impulsar en la ciutat un pla de barris similar al que, amb
prou èxit, va promoure la Generalitat per a tot Catalunya ara fa uns anys. No
és ara el moment de plantejar-ho?
[Article publicat al diari Ara, 25.04.2015. Fotografia: O. Nel·lo]
