dimarts, 2 de juny de 2015

Barcelona: comportament electoral i distribució de la renda

Percentatge de vot obtingut en cada districte de Barcelona per les forces polítiques en les
eleccions municipals del 24 de maig 2015 i renda familiar disponible per càpita en els districtes (Barcelona, 2012=100)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministerio del Interior i Ajuntament de Barcelona 
Els resultats de les eleccions municipals del dia 24 de maig han provocat un devessall d'interpretacions. Entre aquestes, algunes han posat en dubte la coherència entre el comportament electoral i la condició social de la població. Així, s'ha dit, seria erroni establir una correspondència entre el vot esquerrà i les situacions de necessitat social, d'una banda, i el dretà i les situacions socials acomodades, de l'altra. D'aquesta manera, les desigualtats existents a la ciutat haurien tingut una importància menor de la que hom podria pensar en la motivació del vot.
El tema és complex i requeriria una anàlisi més aprofundida de la que podem incloure aquí. Tanmateix, una primera aproximació als resultats electorals a Barcelona sembla més aviat contradir aquestes afirmacions. D'altres vegades ens hem referit a la relació entre participació electoral i desigualtat o a la distribució territorial del vot independentista. En aquesta ocasió proposem un exercici prou simple, els resultats del qual figuren en la taula adjunta. S'hi indiquen els percentatges de vot obtingut per les forces polítiques en cada un dels districtes de Barcelona, i es posa aquests resultats en relació a la renda mitjana per càpita en cada un d'ells. Per tal de facilitar la lectura, s'han assenyalat amb groc aquells districtes en els quals cada força política obté un percentatge de vot superior al seu resultat mitjà per al conjunt de Barcelona, i amb vermell els districtes que disposen d'una renda familiar disponible per càpita superior a la mitjana de la ciutat (Barcelona=100).
La primera constatació que salta a la vista és la correspondència entre els percentatges de vot de les dues forces polítiques més votades i la renda dels districtes: BComú obté els seus millors resultats en el 6 districtes que tenen una renda per càpita inferior a la mitjana de la ciutat i CiU en els 4 districtes amb la renda mitjana més alta. Com en un joc de miralls, els resultats d'una força es contraposen als de l'altra i es corresponen, en bona mesura, amb la renda.
És cert que hom podria dir que, en tractar-se de mitjanes, el raonament podria incórrer en el problema de la fal·làcia ecològica. Bé podria ser, per exemple, que la població més benestant de Nou Barris hagués votat BComú i els més desafavorits de l'Eixample a CiU.
De tota manera, els resultats de la resta de les forces polítiques venen a confirmar, a grans trets, la correspondència entre comportament electoral i distribució de la renda. El PSC obté els seus millors resultats exactament en els 6 mateixos districtes que BComú. ERC obté així mateix bons resultats relatius en districtes de renda inferior a la mitjana, com Sant Andreu, Sant Martí i Sants, i la CUP a Ciutat Vella, Horta, Sant Andreu i Sant Martí; una i altra compten però, així mateix, amb bons percentatges de vot a l'Eixample i Gràcia.
Pel seu constat, el PP i C's obtenen com CiU els seus millors percentatges de vot a Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, però un i altre tenen resultats relativament elevats a Nou Barris, als quals cal afegir, en el cas de C's, Sant Martí i Sant Andreu, on obté percentatges de vot lleugerament superiors a la pròpia mitjana.
La lectura per districtes confirma també el mateix patró, sobretot en el cas de les situacions extremes: CiU, PP i C's obtenen els seus millors resultats a Sarrià-Sant Gervasi, BComú a Ciutat Vella i el PSC a Nou Barris. Les estridències serien els resultats del PP i C's a Nou Barris i els de ERC i la CUP a l'Eixample i Gràcia.
L'anàlisi dista de ser concloent i no seria de cap manera correcte establir una relació mecànica entre les condicions materials de vida de la població i les seves actituds polítiques. Ara bé, les dades mostren que la relació entre condició social i comportament electoral és un vector essencial a l'hora de comprendre els resultats electorals del 24 de maig i les repercussions que se'n deriven.