dilluns, 21 de setembre de 2015

Albert Serratosa: enginyeria, urbanisme i ordenació del territori

Albert Serratosa i Palet ha mort avui a Barcelona. Enginyer de formació, ha estat una de les figures més destacades en els camps de l’urbanisme, les obres públiques i l’ordenació del territori a Catalunya durant la segona meitat del segle XX.
Albert Serratosa va néixer a Barcelona l’any 1927. Doctor Enginyer de Camins, Canals i Ports i Tècnic Urbanista per l’Institut d’Estudis d’Administració Local, fou catedràtic durant molts anys a l’Escola d’Enginyers de Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya, on contribuí de manera decisiva a la introducció de l’urbanisme i l’ordenació del territori en els estudis d’enginyeria, així com a la formació de nombroses generacions de estudiants,
Aquest currículum acadèmic i docent, que hauria bastat per justificar tota una trajectòria professional, s’acompanyà de bona hora d’una intensa dedicació al planejament i a la gestió urbanística des de l’administració pública. S’hi inicià de molt jove, l’any 1957, quan ingressà a l’Ajuntament de Barcelona com a funcionari municipal. Aquí, després d’exercir diversos càrrecs en el Servei de Pavimentació, s’incorporà a l’equip que elaborà el Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de 1966. Es tractava d’un intent ambiciós i interessant de revisar el vell Pla Comarcal de 1953, en el que participaren, entre d’altres, professionals com Manuel Ribas Piera o Ernest Lluch, i que no arribà a ser mai aprovat plenament per les autoritats del moment.
A partir d’aquesta dedicació al planejament metropolità, exercí diverses responsabilitats en l’àmbit de l’urbanisme a l’Ajuntament de Barcelona i, posteriorment, de la tot just creada Corporació Metropolitana de Barcelona, on arribà a ser Director dels Serveis d’Urbanisme el febrer de 1975. Des d’aquestes responsabilitats tingué un paper decisiu, juntament amb l’arquitecte Joan Anton Solans, en l’elaboració del Pla General Metropolità de Barcelona, per a un àmbit de 27 municipis, molt inferior a aquell previst en l'intent de Pla Director de 1966. El PGM acabaria sent aprovat l’any 1976, després de múltiples incidències (inclosa la destitució d’Albert Serratosa, el dia 14 de novembre de 1975, del càrrec que ocupava a la CMB). El mateix Serratosa explicà les peripècies que acompanyaren l’elaboració i aprovació d’aquest pla -que quaranta anys més tard continua vigent- a Objetivos y Metodología de un Pla Metropolitano (Oikos-Tau, Vilassar de Mar, 1979), volum que conté alguns fragments impagables sobre l’experiència del planejament en aquelles circumstàncies de final de règim: “El equipo técnico intentó escuchar en medio del barullo el clamor popular, pero no puede ocultar que en las fases de redacción no hubo auténtica participación ciudadana. Ni era possible legalmente, ni existía una infraestructura asociativa amplia (que había sido impedida con constància y método)”; “a veces, con una demagògia pecaminosa, solían revestirse las reivindicaciones de algunos propietarios con aires de preocupación social”; “hubo que suportar a unos niveles de presión impensables (en el despacho, en los pasillos, en casa, en la calle, en las reuniones o en la playa)”.
Després d’exercir breument com a regidor d’Obres Públiques en el primer ajuntament barceloní democràtic, fou responsable durant els anys vuitanta de l’impuls i execució del Túnel de Cadí. L’any 1988 tornà al planejament metropolità, tot coordinant els treballs del Pla Territorial Metropolità de Barcelona fins a l’any 2000, i assessorant, al llarg d’aquest període, els successius consellers de Política Territorial del Govern de la Generalitat. Tot i que el projecte de Pla dirigit per Serratosa no arribà a ser aprovat, les seves propostes foren publicades l’any 1999 amb el títol Factors clau de la planificació territorial a l’àrea metropolitana de Barcelona (Institut d'Estudis Territorials, Barcelona, 1999)En els darrers anys de la seva vida professional, ja en edat molt avançada, continuà col·laborant amb l’Institut d’Estudis Territorials.
Al llarg d’aquesta trajectòria, extremadament llarga i fecunda, Serratosa participà així mateix en el impuls de nombroses iniciatives i entitats entre les que es compten l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers de Camins, l’Institut Cartogràfic de Catalunya, l’Institut Ildefons Cerdà, l’Associació Espanyola de Túnels i Obres Subterrànies, la Càtedra Victoriano Muñoz Oms, RIDEAL, i moltes altres.
Poc abans de morir llegà el seu fons documental a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Convenientment classificat, es troba a disposició de tots aquells que vulguin estudiar l’evolució de l’urbanisme i l’ordenació del territori a Catalunya, així com la intervenció decisiva que hi ha tingut Albert Serratosa i Palet.

[Fotografia: Institut d'Estudis Catalans]