Entre els documents que acaben de donar-se a conèixer aquest mes d'octubre figura l'informe La segregació urbana a la regió metropolitana de Barcelona, elaborat pel politòleg Ismael Blanco i del geògraf Oriol Nel·lo.
El treball estudia la relació entre l'increment de les desigualtats sociales i l'evolució de la segregació urbana en l'àmbit metropolità barceloní, amb la voluntat de respondre essencialment cinc qüestions: “Com podem definir la segregació urbana i de quins estudis disposem al respecte?”, “Quina és la realitat barcelonina en aquest camp?”, “Quines son els efectes de la segregació urbana i quines les alternatives per a fer-hi front?”, “Quin paper hi poden tenir els agents socials?” i, finalment, "Quines poden ser les accions a emprendre de manera inmediata en aquest àmbit".
L'evidència i les dades en les que es basa l'informe procedeixen, en bona mesura, de l'estudi Barris i crisi, en l'elaboració del qual ambdos autors han participat. Pel què fa a les recomanacions, l'informe propugna la necessitat d'emprendre de manera urgent un programa de rehabilitació urbana i suport social en els barris on les dinàmiques de segregació concentren la població en situació social més precària. Un programa que hauria de tenir una escala metropolitana o, com a mínim, barcelonina, i caracteritzar-se per la seva transversalitat així com la implicació directa dels veïns dels barris concernits en el seu disseny, aprovació, gestió i avaluació.
