S'ha presentat a la Universidad Complutense de Madrid la tesi doctoral del jove geògraf Eloy Solís, titulada
Del área metropolitana hacia la región urbana policéntrica madrileña: cambio de escala, estructura y articulación territorial. L'estudi, dirigit pel professor Miguel Ángel Troitiño, analitza els canvis d'escala, d'estructura i articulació de la metròpoli madrilenya a través de variables com la mobilitat laboral, la mobilitat residencial, la segona residència i els patrons de consum. Segon l'autor s'estaria configurant una àrea que abastaria, en la seva expressió més reduïda 217 municipis i en la més extensa fins a 1.400. La metròpoli madrilenya estaria així integrant progressivament un àmbit que superaria clarament els límits de la comunitat autònoma i tendiria a abastar fins a 75.000 km2 i sis províncies (Madrid, Ávila, Segovia, Guadalajara, Cuenca,Toledo i Ciudad Real), pertanyents a tres comunitats autònomes. Tot i que els resultats puguin semblar matitzables en diversos aspectes, les implicacions que la presència de dinàmiques d'aquest tipus tenen respecte la posició de Madrid en la jerarquia del sistema urbà Ibèric (amb la progressiva afirmació de la seva primacia sobre el conjunt peninsular), l'articulació econòmica, l'estratificació social i l'administració del territori són de gran entitat. Com d'entitat són també les reflexions que suscita el contrast entre la tossuda i sostinguda intervenció de l'Estat en la configuració de la realitat urbana madrilenya (des de la facilitació de les annexions dels municipis de l'"alfoz" entre 1948 i 1953, a l'enfortiment de la radialitat de les infraestructures viàries i ferroviàries, la centralització de la gestió del sistema aeroportuari o l'efecte de la presència de l'administració de l'Estat sobre l'atracció de seus corporatives i financeres), amb les assenyalades mancances d'orientació i gestió de les dinàmiques urbanes i metropolitanes a escala municipal i regional.
