dilluns, 30 de maig de 2011

Contenció i gestió de les urbanitzacions de baixa densitat



La revista Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales publica en el seu darrer número l'article "Estrategias para la contención y gestión de las urbanizaciones de baja densidad en Cataluña". El treball analitza les iniciatives empreses recentment a Catalunya per tal de gestionar la problemàtica de les urbanitzacions nascudes en els anys seixanta i setanta del segle passat, una realitat molt sovint oblidada, tot i que s'estén sobre una superfície total de prop de 47.000 ha (unes cinc vegades el terme municipal de Barcelona) i disposa d'un potencial de 330.000 habitatges, dos terços dels quals estan ja construïts.
Sorgides a partir de parcel·lacions gairebé sempre inadequades i destinades inicialment a segona residència, les urbanitzacions nascudes en aquell període no han aconseguit en molts casos dotar-se dels necessaris serveis urbanístics (pavimentació, enllumenament, clavegueram) i arrosseguen dèficits assenyalats. En els darrers anys, la situació del mercat immobiliari ha fet que els habitatges que s'hi troben s'hagi anat convertint, de manera creixent, en residència principal, de forma que aquests dèficits s'han fet encara més gravosos. Així, mig segle després del seu esclat, el fenomen de les urbanitzacions de segona residència segueix plantejant nombrosos problemes ambientals, urbanístics, funcionals i socials.
L'article estudia l'origen i les magnituds actuals del fenomen i analitza les actuacions empreses a Catalunya al respecte, d'ençà de l'aprovació, l'any 2009, de la Llei 3/2009 de regulació i millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics. La norma, que constitueix el primer intent de conjunt d'actuar sobre la problemàtica de les urbanitzacions, te un doble objectiu: per un costat, contenir-ne l'expansió en els casos en que aquestes encara no es troben consolidades; per l'altre, dotar-les dels adequats serveis urbanístics en tots els casos en que la seva implantació resulti ja irreversible. A través d'un programa pilot i de dues convocatòries d'ajuts -realitzades els anys 2009 i 2010- la llei ha permès iniciar actuacions de planejament i obres en prop d'un centenar d'urbanitzacions de tot Catalunya, tal com es pot veure en la figura adjunta (redacció de 88 programes d'adequació i 10 ajuts per a la realització d'obres).
D'ençà del sorgiment de les urbanitzacions, la dispersió de la urbanització sobre el territori ha continuat estenent-se a Catalunya i a Espanya, amb majors garanties jurídiques però amb resultats igualment preocupants, fins a esdevenir un dels trets més característics de les dinàmiques territorials contemporànies. Més enllà de la crítica genèrica o de l'adaptació complaent, l'anàlisi dels reptes de gestió que aquesta realitat planteja han estat sovint massa escasses, tant des del punt de vista disciplinar com polític i administratiu. En aquest context, l'estudi de la gestió de les urbanitzacions dels anys seixanta i setanta a Catalunya -que presenten de manera extrema la problemàtica de la baixa densitat- esdevé a una oportunitat per comprendre els reptes, les potencialitats i les limitacions de la tant necessària acció pública en aquest camp.
L'article pot trobar-se a: Oriol Nel.lo, "Estrategias para la contención y gestión de las urbanizaciones de baja densidad en Catalunya", a Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, 167, abril 2011 (p. 81-98).