El proppassat mes
de maig va llegir-se a la Universitat Pompeu Fabra la tesi doctoral de l’epidemiòloga
social Roshanak Mehdipanah, en la que s’estudien els efectes sobre la salut de
l’aplicació de la Llei de Barris catalana. La tesi, que porta per títol Urban Renewal and Health: The effects of the
Neighbourhoods Law on the health and health inequalities in Barcelona i ha
estat dirigida per la doctora Carme Borrell i el doctor Carles Muntaner,
conclou que el desenvolupament de la Llei a la capital catalana ha tingut
efectes positius tant en la millora de la salut com en la reducció de les desigualtats
en salut en els barris que s’hi varen acollir.
Com és ben sabut,
la Llei 2/2004, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen d’atenció especial fou aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2004 i desenvolupada, fins
a 2011 a través de set convocatòries destinades a promoure projectes de
rehabilitació integral de barris. A la ciutat de Barcelona, 15 barris es varen
acollir als beneficis de la llei en aquest període. En paral·lel, els
departaments de Salut i de Treball varen
endegar sengles programes complementaris de les rehabilitacions urbanístiques i
dels ajuts socials continguts en la Llei, anomenats respectivament “Salut als
barris” i “Treball als barris”.
La recerca de
Roshanak Mehdipanah es centra en els efectes sobre la salut que l’aplicació de
la llei ha tingut sobre els cinc barris barcelonins que es varen acollir a alguna de les
tres primeres convocatòries de la llei, i en els que, per tant, l’ajuntament
han pogut completar el conjunt de les actuacions projectades: Santa Caterina i
Sant Pere i Roquetes (2004); Poble Sec (2005); i Torre Baró-Ciutat Meridiana i
Trinitat Vella (2006). L’evolució de la salut en aquests barris és contrastada
amb d’altres àrees de la ciutat de similars característiques
socio-demogràfiques, que actuen com a grup de comparació.
Com es deia, l’estudi
conclou que l’aplicació de la llei ha tingut efectes positius i importants
sobre la salut de la població resident. Així, a partir de l'explotació de l'Enquesta de Salut de Barcelona, la recerca mostra que en els barris acollits al
programa es va produir una millora significativa en l’autopercepció de l’estat
de salut per a la població d’ambdós sexes, mentre que no hi va haver canvis
significatius en els barris del grup de comparació. Aquesta millora va ser particularment
significativa entre els grups socials més desafavorits, la qual cosa permet
afirmar que es va produir també una disminució de les desigualtats en la salut
percebuda. Pel que fa a la salut mental, es van observar efectes similars en la
salut mental de les dones, mentre que en els homes, la salut mental empitjora
tant en els barris acollits a la llei com en els altres, però ho fa en major
mesura en els segons que en els primers.
La recerca, que
té relació amb el programa europeu Sophie, ha comptat amb el suport de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i els seus principals resultats han estat
publicats al Journal of Epidemiology and
Community Health (“The effects of an urban renewal project on health and health inequalities: a quasi-experimental study in Barcelona”, maig 2014). Així
mateix, per tal de divulgar-los s’ha elaborat un vídeo amb guió de la propia
Roshanak Mehdipanah, Carme Borrell i Davide Malmusi (“Regeneració urbana i salut”).
[Imatges vídeo "Regeneració urbana i salut"]
