La música callada de Manuel de Solà-Morales

Biblio3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales acaba de publicar un número monogràfic destinar a glosar la figura i l'obra de l'arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales i Rubió, desaparegut el proppassat mes de febrer. El monogràfic de la revista, que forma part de les sèries publicades dins el projecte GeoCrítica, porta títol Manuel de Solà-Morales (1939-2012), Homenaje a un maestro del urbanismo contemporáneo, i ha estat editada per Horacio Capel, Gerard Jori y Miriam Herni. 

El lector hi trobarà articles del mateix Horacio Capel, dels arquitectes Antonio Font, Joaquim Sabaté, Carles Crosas, Miquel Domingo, Josep Maria Vilanova i Maria Rubert, així com del geògraf Oriol Nel·lo. Aquest darrer treball, que porta per títol "La música callada de Manuel de Solà-Morales", vol ser una reflexió sobre la noció de les perifèries urbanes en el pensament de l'autor. 

La publicació ve a acompanyar el número extraordinari que d'UR, la revista del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, va publicar el proppassat mes de maig, amb testimonis de molts amics i companys, tot coincidint amb l'homenatge públic al urbanista desaparegut, celebrat a l'Escola d'Arquitectura i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. 

Les polítiques territorials en temps de crisi

La situació de crisi econòmica està comportant, com és ben sabut, un agreujament de les problemàtiques territorials: a les acrescudes dificultats per a l'accés a l'habitatge d'una part molt majoritària de la població, s'afegeixen l'increment dels riscos de la segregació social en les àrees urbanes, l'augment dels costos del transport, la dificultat de les administracions per a sostenir la prestació dels serveis públics i els conflictes relatius al finançament de les infraestructures.
Aquesta situació és, a més, agreujada per polítiques que, en comptes de cercar un major compromís col·lectiu i lideratge públic per fer front a aquesta situació, opten per un replegament en l'acció de l'administració o, encara pitjor, prenen la crisi com a justificació per a revertir els avenços aconseguits durant els darrers anys. En són bona mostra, el projecte del govern de l'Estat de revisar la Llei de Costes, que ja hem comentat aquí, o la injustificable iniciativa d'amnistia de les irregularitats urbanístiques, que representa un greuge per aquells promotors i ciutadans que han complert la normativa i una deslegitimació clamorosa de l'actuació de les administracions públiques. Per altra banda, a Catalunya s'ha pogut veure com, malgrat els reiterats pronunciaments del Parlament en sentit contrari, roman congelada l'aplicació de la Llei de Barris i la Llei d'Urbanitzacions o com s'ha reformat la Llei d'Urbanisme per reduir les obligacions en matèria d'habitatge protegit.
En aquest context, resulta del tot necessari rellançar el debat territorial, per tal de cercar alternatives i enunciar, tant des del vessant polític com disciplinar, quines han de ser les polítiques territorials que cal desplegar en la situació actual. S'anuncien diverses iniciatives que poden ajudar a avançar en aquesta direcció. En primer lloc, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori preveu per a la tardor l'obertura d'un cicle de debats i prepara la presentació d'un llibre de balanç sobre les polítiques territorials catalanes dels darrers anys. Així mateix, l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona prepara la publicació d'un número monogràfic de la revista Papers. Regió Metropolitana de Barcelona dedicat a debatre el Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Finalment, la Fundació Rafael Campalans, organitza, amb motiu de l'aparició del llibre Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña, per al proper dia 21 de juny a les 19h. a la Llibreria La Central (carrer Mallorca, 237), un debat titulat precisament "Les polítiques territorials en temps de crisi" amb la participació de Joaquim Nadal, president del grup parlamentari socialista al Parlament de Catalunya, Joan Romero, catedràtic de la Universitat de València, i Oriol Nel·lo, autor del llibre. 

Doreen Massey: contra la geografia moral de la crisi

"El desastre de la zona euro te el seu origen en la manca d'una arquitectura política capaç d'enfrontar-se amb la diversitat espacial". Les paraules de Doreen Massey, el proppassat dimecres dia 6 de juny, en l'acte de presentació del llibre que la col·lecció Espacios críticos ha de dedicat a la seva obra i trajectòria  sonen avui, després de l'episodi del rescat de l'economia espanyola per les institucions europees particularment carregades de sentit.
El llibre, elaborat pels geògrafs Abel Albet i Núria Benach, aplega un estudi sobre l'autora, una llarga entrevista amb ella, una selecció dels seus textos més significatius, un assaig sobre la rellevància de la seva obra i una completa bibliografia. Es tracta del segon volum d'una col·lecció -el primer va ser dedicat al geògraf americà Edward Soja- que vol "apropar-se al pensament dels autors que, des de disciplines diverses, han escollit la perspectiva espacial per abordar l'examen crític de la realitat social". Publicada per l'Editorial Icaria, la col·lecció ja anuncia, per als propers mesos, l'aparició de nous títols sobre el geògraf Richard Peet i l'urbanista Francesco Indovina.
La importància de l'espai en els processos socials, el desenvolupament regional desigual, la visió crítica de la globalització, la rellevància de la perspectiva de gènere, el debat sobre les concretes transformacions espacials de Londres, Nicaragua, Mèxic o Venezuela són algunes de les qüestions recurrents en l'obra de Massey (Manchester, 1944 . D'aquesta voluntat d'implicació amb la realitat immediata i contingent n'és bona mostra el fet de que escollís com a tema per a la conferència de presentació del llibre a Barcelona la crisi econòmica a Europa. "Se'ns expliquen les dificultats que patim com si obeïssin a problemes de llocs concrets -Grècia, Irlanda, Espanya,...- quan en realitat la disfressa espacial, l'aparent contradicció entre països, oculta la contradicció bàsica entre capital i treball: la frontera política dissimula contrasts socials". En aquest sentit, la reiterada apel·lació a les diferències entre països, a les seves preteses característiques morals, no faria més que difuminar les contradiccions entre els grups socials de cada país i la identitat d'interessos entre els grups subalterns de tots ells, siguin alemanys, italians, grecs, anglesos o espanyols. "Des d'una definició relacional de l'espai", argumentava Massey, "cada lloc és híbrid per naturalesa, de manera que les seves característiques es deriven, de manera decisiva, de les seves relacions amb els altres: això exclou qualsevol possibilitat d'establir una geografia moral dels llocs, en el sentit de considerar-ne uns de virtuosos o d'altres de perniciosos o indolents en termes econòmics o en qualsevol altres". El que caldria, doncs, és una arquitectura política que lluny de considerar els mercats com un "fenomen natural, una força de la naturalesa", els tractés com el què són, una construcció social que ha de ser regulada i acotada en funció dels interessos de la col·lectivitat.
Enmig de la tempesta de mixtificacions, tòpics i mentides a través de les quals la crisi econòmica ens és presentada, el pensament de Doreen Massey resulta, com es pot veure, particularment interessant i útil per analitzar la situació en la que ens trobem i per tractar de trobar mitjans per sortir-ne.

En defensa de les nostres costes

El dia 29 de maig es va presentar en el Círculo de Bellas Artes de Madrid, en un acte organitzat pel Club de debates urbanos, el Manifiesto por la Preservación y Gestión de los Espacios Costeros. Es tracta d'un document impulsat per un grup de professionals de la geografia, l'urbanisme i l'ordenació del territori, en el que es qüestionen las finalitats de l'anunciada reforma de la Llei de Costes de 1988 per part del govern de l'Estat.
El grup impulsor aplega un bon nombre del professionals que l'any 2006 varen donar a conèixer el Manifest Por una nueva cultura del territorio, en el que s'advertia dels riscos socials, territorials i econòmics que comportava l'ocupació accelerada del territori, la dispersió de la urbanització, la degradació del paisatge i el malmenament dels recursos naturals per raó dels cicle immobiliari, llavors encara en ple ascens.
L'evolució posterior ha vingut a confirmar, dissortadament, les temences que s'expressaven llavors, cosa que en el context actual fa encara més injustificable la proposta de modificació de la Llei de Costes per tal de reduir els nivells de protecció, sostreure del seu àmbit les "àrees ja degradades" i destinar a "activitats econòmiques" espais actualment protegits. La proposta, a parer dels signants, representa una regressió jurídica, fomenta la inseguretat jurídica, persegueix un model de desenvolupament turístic ja obsolet, podria comportar la privatització de parts del litoral i exposar béns i persones a riscos naturals. A més, des del punt de vista moral, comportaria la renúncia de l'Estat a defensar i protegir l'espai costaner, bé públic irreemplaçable.
Els primers signants del manifest són els següents:
Salvador Antón, Catedràtic de Anàlisis Geogràfica Regional i director de l'Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili
Eugenio Burriel, Catedràtic de Geografía Humana de la Universitat de València
Carmen Delgado, Professora Titular d'Anàlisis Geogràfica Regional  de la Universidad de Cantabria
Josep Maria Gili, Professor de Recerca, Departament de Biologia Marina i Oceanografi­a, Institut de Ciències del Mar (CSIC)
Javier MartínVide, Catedràtic de Geografia Física i president de la Asociación de Geógrafos Españoles.

Rafael Mata, Catedràtic d'Anàlisis Geográfica Regional de la Universidad Autónoma de Madrid.

Ángel Menéndez Rexach, Catedràtic de Dret Administratiu de la Universidad Autónoma de Madrid.

Guillermo Morales, Catedràtico d'Anàlisis Geogràfica Regional de la Universidad Carlos III.

Oriol Nel·lo, Professor Titular de Geografia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona.

José Ojeda, Catedràtic de Geografia Física de la Universidad de Sevilla.

Luciano Parejo, Catedràtic de Dret Administratiu de la Universidad Carlos III

Joan Romero, Catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València.

Onofre Rullan, Catedràtic de Anàlisis Geogràfica Regional de la Universitat de les Illes Balears i president del Grup de Geografía Urbana de la AGE. 

Joan Subirats, Catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona

Fernando Vera, Catedràtic de Anàlisis Geogràfica Regional i director de la Escola de Turisme de la Universitat d'Alacant.

Florencio Zoido, Catedràtic d'Anàlisis Geogràfica Regional  i director del Centro de Estudios Paisaje y Territorio, Universidad de Sevilla

Podeu consultar el text complert del manifest i en els propers dies es farà pública una website on que així ho desitgi pugui fer constar la seva adhesió. 

Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña

Acaba d'aparèixer el llibre Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña, publicat a València per l'editorial Tirant lo Blanch. El volum serà presentat a Barcelona el proper dia 31 de maig, en un acte organitzat per la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, presentat i aconduït per l'arquitecte Josep Maria Llop, president de la Societat.  Hi intervindran Francesco Indovina, professor de l'Istituto Universitario di Architettura di Venezia, Joan Vicente, professor de la Universitat de Girona, i Oriol Nel·lo, autor del llibre. L'acte tindrà lloc a la sala auditori del Pati Manning, carrer Montalegre 7, a les 19.30 h. 

L'objectiu de Ordenar el territorio és exposar i analitzar el planejament territorial i les polítiques urbanes desenvolupades per l'administració de la Generalitat entre els anys 2003-2010, període en el que s'ha elaborat i aprovat la totalitat dels plans territorials vigents, així com prop de quaranta plans directors urbanístics. Al mateix temps es varen aprovar, desenvolupar i aplicar la modificació de la Llei d'Urbanisme, la Llei de Barris, la Llei del Paisatge, la Llei d'Informació Geogràfica i la Llei de regularització de les Urbanitzacions, entre d'altres. 

L'anàlisi de les potencialitats i les limitacions d'aquest conjunt d'actuacions i polítiques s'adreça no només al públic català, sinó també al del conjunt de Espanya i d'Europa, on algunes de les iniciatives empreses (com el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, el PDUSC, la Llei de Barris o la Llei del Paisatge) han despertat considerable atenció. D'aquesta manera, el volum consta dels nou capítols següents: 

1. El punto de partida: los retos territoriales y las bases de las políticas públicas

2. Una visión colectiva para la ordenació del espacio: el planeamiento territorial 

3. La ordenación de la dinámicas metropolitanas: el Plan Territorial Metropolitano de Barcelona 

4. Los planes directores urbanísticos: una nueva generación de planes 

5. Repensar la urbanización del litoral: el Plan Director Urbanístico del Sistema Costero

6. La renovación del planeamiento urbanístico: suelo, ciudad, vivienda y buen gobierno

7. De la conservació a la gestión del paisaje: la Ley del Paisaje 

8. Los retos de la rehabilitación urbana: la Ley de Barrios

9. La gestión de la urbanización de baja densidad: la Ley de Urbanizaciones

Tanca el volum un epíleg en el que es recapitulen les conclusions des de la situació actual, caracteritzada per la crisi econòmica i els canvis polítics ocorreguts, epíleg que es conclou amb les afirmacions següents:

"El análisis de la experiencia catalana y barcelonesa de los últimos años muestra precisamente hasta que punto la ordenación del territorio, puesta al servicio de proyectos transformadores,  puede contribuir de manera relevante a mejorar la eficiencia social en el uso del espacio, evitar agresiones ambientales y potenciar una mayor equidad social y territorial. Se trata, como es obvio, de una experiencia limitada y, en más de un aspecto, contradictoria. La utilidad primordial de su estudio no se encuentra tanto, a nuestro entender, en la revisión de batallas pasadas, sino más bien en la posibilidad de extraer de ellas enseñanzas para la que se deben librar en el presente y en el futuro. Futuro en el cual, en Cataluña y fuera de ella, las políticas territoriales han de constituir parte esencial de un amplio proyecto de transformación económica y social que tenga por objetivo la sostenibilidad ambiental, la democracia política y la equidad social."  

Joan Ganyet: paisatges immediats

L'arquitecte Joan Ganyet acaba d'inaugurar l'exposició Paisatges immediats. Es tracta d'una mostra de fotografia en la que l'autor, que tan destacada intervenció va tenir, com a Director General d'Arquitectura i Paisatge (2003-2010), en el disseny i l'aplicació de la política del paisatge a Catalunya, s'apropa ara al tema des d'un perspectiva del tot diversa, més personal i immediata.
En efecte, l'exposició recull un seguit d'imatges fotogràfiques, captades als volts de la seva ciutat de la Seu d'Urgell, on es mostren petits detalls de l'entorn: una petjada en el fang, el reflex del cel en un bassal, una esquerda en la superfície glaçada d'un com, unes fulles seques al caire d'un mur... Engrunes de paisatge, menudes, contingents i significatives en elles mateixes, que composen imatges de gran bellesa i que transmeten, a vegades millor que una vista de conjunt, el sentit d'un lloc, la identitat d'un paisatge.
L'exposició, que va ser inaugurada el dia 26 d'abril, en presència de l'autor i del pintor Perico Pastor, pot ser vista fins a mitjans de maig a la Galeria d'Art Arena, carrer Fusina 11, de Barcelona. 

Un any de blog

La Nurra, Sardenya, maig 2011
Barcelona des del turó del Putxet, setembre 2011
El Tajo, Ronda, gener 2012

Aquest mes, el blog que esteu llegint acompleix un any d’existència. Iniciat a finals d’abril de l’any passat, per tal de posar materials catalans en el camp del coneixement i la gestió del territori a l’abast dels estudiants de la Facoltà di Architettura de l’Alguer, ha anar creixent des de llavors, per esdevenir, gairebé per sorpresa, un lloc de trobada en el que compartir lectures, esdeveniments, preocupacions i projectes. Un espai freqüentat per estudiants, col·legues de professió i algun centenar de persones interessades, dins i fora de Catalunya.

Al llarg d’aquest any el blog ha rebut un total de 11.112 visites de pàgina, a raó, doncs, de prop d’un miler per mes, i hi hem compartit 55 posts. Les pàgines més visitades són les corresponents a les pestanyes d’articles (que duen l’enllaç a la publicació original sempre que ens ha estat possible), capítols de llibres i llibres. Les pestanyes s’han ampliat recentment per donar també notícia de cursos, conferències i programes d’assignatures.

Pel què fa als posts, els que han comptat amb més difusió es corresponen, lògicament, a les preocupacions més punyents del moment en l'àmbit de la gestió del territori: la Llei de Barris: una continuïtat necessària, la Llei de Costes: crònica d’una reforma anunciada, Cicle de conferències “Ordenació del Territori: teoria i pràctica”, L’urbanisme de la crisi, De la urbanització dispersa a la ciutat de baixa densitat, són les cinc primeres entrades en nombre absolut de consultes rebudes.

Un aspecte a destacar és que gairebé 1 de cada 5 visites de pàgina (un 18,3% per ser precisos) procedeixen de fora d’Espanya. Estats Units i Itàlia (que originen, cadascun, més del 4% de les visites), seguits del Regne Unit i Portugal són els països forans que generen més visites.

Deia Brecht que “tant de bo cadascú fos el propi historiador: llavors tothom viuria amb més mirament i exigència”. Tanmateix, més que donar constància de la pròpia activitat ens anima la voluntat de contribuir, amb la modèstia que és del cas, al debat col·lectiu sobre el territori i la societat en uns moments particularment complexos i difícils. Parafrasejant la cita, el que ens preocupa, més aviat,  és que entre tots siguem capaços d’escriure una Història diversa a aquella que ens ve dictada i puguem, efectivament, arribar a viure amb mirament i exigència.  

Master d'Estudis Territorials i de la Població: presentació edició 2012-2013

El proper dia 9 de maig Anna Cabré i Oriol Nel·lo presentaran l'edició 2012-2013 del Màster en Estudis Territorials i de la Població, organitzat pel Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. La presentació tindrà lloc en el marc de la Fira de Postgrau de la UAB, que es celebra els dies 9 i 10 d'aquest mes.
El Màster oficial en Estudis Territorials i de la Població té per objectiu la formació de professionals en els camps de la demografia i de l'anàlisi i la gestió del territori. Els alumnes que el cursen poden escollir entre dos itineraris: Demografia, destinat a formar  investigadors i professionals en mètodes avançats de l'anàlisi demogràfica  i Ordenació del Territori, Desenvolupament Local i Planificació Territorial, que te per objectiu principal formar experts en la planificació i la gestió del territori. L'orientació d'aquesta segona especialització és eminentment aplicada i permetrà a l'estudiant la participació en l'exercici pràctic d'elaboració d'instruments de planificació d'escala territorial, com els Plans Territorials que estan vigents a Catalunya.
El programa atreu estudiants catalans, espanyols i estrangers. Ha estat en el seu marc que en l'edició d'enguany s'ha organitzat el cicle de conferències i debats "Ordenació del Territori: Teoria i Pràctica", obert a tota la comunitat universitària, en el que han participat 130 persones.
L'acte de presentació es celebrarà dimecres dia 9 de maig a les 13h a la Sala de Postgrau del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Llei de Barris i Llei d'Urbanitzacions: el Parlament n’aprova la reactivació

El dia 28 de març, en el darrer Ple abans de Pasqua, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció en la que insta el Govern de la Generalitat a reactivar les convocatòries de les lleis de Barris i d’Urbanitzacions.

Com es ben sabut, l’any 2011 el Govern, tot i l’existència prèvia d’un pronunciament parlamentari favorable a la seva continuïtat, va interrompre les convocatòries anuals de la Llei de Barris al·legant manca de disponibilitat econòmica. La mateixa decisió es va aplicar a la Llei d'Urbanitzacions. Aquesta situació s’ha perllongat durant l’any 2012. Així mateix, el Govern va anunciar als ajuntaments participants en el programa que no podria incloure en els pressupostos de 2012 les partides necessàries per satisfer la despesa que els ajuntaments certifiquessin durant aquest any.

La aplicació de la Llei 2/2004, de millora debarris, viles i àrees urbanes que requereixen d’atenció especial va donar lloc entre 2004 i 2010 a la celebració de 7 convocatòries successives que varen permetre emprendre actuacions de rehabilitació integral en 141 barris d’arreu de Catalunya, amb una inversió total compromesa de 1.330 M €, aportats per la Generalitat i els ajuntaments, dels quals el mes de desembre de 2010 se n’havien invertit efectivament 513 M €.

Per la seva banda, la Llei 3/2009, de regularització i millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, va permetre, a través d’un programa pilot i de dues convocatòries (corresponents als anys 2009 i 2010), promoure actuacions de regularització i millora en 98 urbanitzacions afectades per una assenyalada manca serveis i, en molts casos, per problemàtica social.

La suspensió de les convocatòries de la Llei de Barris i, en particular, la dificultat en la satisfacció de pagaments durant l’any 2012 ha aixecat preocupació des de sectors i poblacions afectades. Així s’ha argumentat que, tot i les circumstàncies econòmiques, resulta inadequat suprimir ajuts per a les àrees urbanes més desafavorides, just en el moment en que per efecte de la crisi econòmica tendeix a créixer-hi la problemàtica social. D’altra banda, els ajuntaments han indicat que la despesa a certificar durant l’any 2012 corresponia en bona mesura a actuacions de l’exercici 2011 i, per tant, ja acordades i realitzades.

Davant d’aquesta situació el Parlament de Catalunya ha aprovat la Moció 84/IX que en la seva part dispositiva diu:

"El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Garantir la continuïtat de l’aplicació i el desplegament de la Llei 2/2004, del 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, mitjançant la convocatòria anual per a l’any 2013, per a la presentació de projectes de millora de barris, àrees urbanes i viles.

b) Garantir a tots els ajuntaments que estan pendents de liquidació de pagaments per part de la Generalitat un sistema de finançament que els permeti continuar l’execució dels projectes del Pla de barris.

c) Garantir la convocatòria d’ajuts del Fons per a la regularització de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics per a l’any 2013."

La moció, impulsada pel Grup Parlamentari Socialista, ha comptat amb el suport unànime de la Cambra, (amb l’excepció de l’abstenció del Grup de Convergència i Unió pel què fa a l’apartat c). El seu text complert pot consultar-se al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. L’aprovació de la resolució amb un nivell tan alt de consens parlamentari és una excel·lent notícia per als ajuntaments i, sobretot, per als ciutadans que resideixen en els barris i urbanitzacions desafavorides, particularment afectats per la crisi econòmica. Caldrà estar amatent ara al seu compliment.

Il Piano Strategico Metropolitano di Bologna: un senso al futuro

En un món complex, governat per fluxos de caràcter global, difícils d’entendre i, no cal dir, de governar, els llocs, i en particular les diferències entre els llocs, prenen, com és ben sabut, una importància crucial. La situació de crisi econòmica, l’hegemonia del capital financer i l’ofensiva per posar en qüestió les conquestes socials assolides a Europa de la segona guerra mundial ençà fan particularment evident les paradoxes que es deriven d’aquest fet: per un costat, es produeix una pressió extraordinària per tal d’aplanar les barreres i les diferències territorials amb l’objectiu de facilitar la lliure circulació de capital i mercaderies; per l’altra, es cerca incessantment en les diferències entre els llocs (en la seva accessibilitat, en els seus recursos, en la seva força de treball) avantatges comparatius que permetin incrementar els guanys.

En aquesta situació, resulta de gran importància pensar des de cada ciutat les pròpies estratègies en relació amb el marc global. Aquest és l’interès potencial de la planificació estratègica. Ara bé, massa sovint aquesta és utilitzada exclusivament com a forma de trobar els mitjans (i d’aconseguir als consensos) per tal de plegar-se, de manera acrítica, a les exigències dels mercats globalitzats, amb el pretext de fer la ciutat més competitiva. La planificació estratègica pot ser concebuda i practicada, tanmateix, de manera diversa: com la forma de cercar les vies i les aliances a través de les quals aconseguir que el manteniment de l’activitat econòmica no sigui incompatible ni amb la consolidació i l’extensió de les polítiques de benestar social, ni amb la sostenibilitat ambiental. La planificació estratègica esdevé així l’expressió del propòsit de construir el futur a través de projectes col·lectius, a través d’exercicis de geografia voluntària.

En aquest context, l’inici dels treballs del Piano Strategico Metropolitano de Bologna resulta de particular interès disciplinar i polític. Una sèrie de factors contribueixen a realçar la rellevància de la iniciativa, per convertir-la en un banc de proves d’importància no només local, sinó també italiana i europea: el fet de sorgir enmig d’unes circumstàncies particularment complexes per a l’economia, la seva dimensió metropolitana en un moment en que a Itàlia s’està debatent de manera intensa la possibilitat de la desaparició de les províncies, el correspondre a una ciutat i a una regió que durant llargues dècades han estat considerades un laboratori de polítiques socials i culturals progressistes. 

El projecte fou presentat el proppassat dia 29 de març a l’Arena del Sole de Bologna, davant d’un teatre curull que expressava ben clarament les expectatives i les esperances que la iniciativa desperta a la ciutat. El projecte fou presentat per l’alcalde de Bologna, la presidenta de la província i el president de la regió Emilia-Romagna, en una mostra de voluntat de cooperació administrativa que, com bé sabem, no resulta gaire habitual en d’altres latituds. Intervingueren així mateix Romano Prodi, que ha assumit la presidència del Pla, quatre experts per a cada un dels àmbits temàtics proposats, Oriol Nel·lo, com a membre del comitè científic, i Daniele Donati, coordinador del Pla.

Pot trobar-se més informació al website del pla. Podeu veure, així mateix, entre d'altres,  el vídeo de la intervenció d’Oriol Nel·lo al Forum,  L'importanza della pianificazione strategica nell'Europa di oggi.

Nous debats sobre el Pla Territorial Metropolità de Barcelona a Itàlia

El Pla Territorial Metropolità, del que ara s'acompleixen dos anys de l'aprovació per part del Govern de la Generalitat, continua sent objecte d'atenció i debat, tant a Catalunya, on properament apareixeran diverses publicacions al respecte, com a l'estranger.

N'és bona mostra el seminari  que ha organitzat sobre el tema la Università di Roma "Sapienza" amb el títol Autonomie di governo e pianificazione dei territori. Il Piano Territoriale Metropolitano di Barcellona. L'encontre tindrà lloc el proper dia 28 de març a Roma, amb la participació de professors de la Università di Napoli "Federico II" -Mario Coletta, Antonio Acierno, Angelino Mazza, Gugliermo Trupiano; de la Università di Bologna -Luciano Vandelli; de la mateixa Universitat de Roma -Paolo Scattoni, Antonio Paris; i d'altres personalitats de la urbanistica italiana com Francesco Karrer, presidente del Consiglio Superiore dei Lavori Pubblici i del president de la província de Roma. Oriol Nel·lo hi pronunciarà la conferència "Governare la Regione Metropolitana. L'esperienza del Piano Territoriale Metropolitano di Barcellona". 

Així mateix, la Università della Basilicata, amb el concurs de la Universitat de Nàpols i de les Edizioni Scientifiche Italiane, ha impulsat una jornada d'estudi sobre el PTMB que es celebrarà a Potenza el dia 30 de març, amb el títol Governare il territorio. Il valore della pianificazione. A més dels professors de la Università Federico II ja esmentats i d'Oriol Nel·lo, hi prendran part Giuseppe B. Las Casas, de la Università della Basilicata, i Laura Fregolent, de l'Istituto Universitario di Architettura di Venezia. Intervindran a l'acte, així mateix, el Rector de la Universitat de la Basilicata, el President d'aquesta regió, els alcaldes de Potenza i Salerno, el President de la Província de Potenza i la Consellera de Territori de la Regió de la Puglia. És de recordar que les Edizioni Scientifiche Italiane van publicar fa uns mesos un número monogràfic de Tria. Rivista di Cultura Urbanística, sobre el PTMB. 

Per més detalls sobre els actes podeu consultar la pàgina Conferències.  

Barcelona Attraction: UAB International Summer School

El proper mes de juliol, en el marc de la International Summer School de la Universitat Autònoma de Barcelona, es celebrarà el curs Barcelona Attraction. Ciudad, metrópolis y políticas urbanas en Barcelona. El curs te per objectiu oferir una aproximació crítica a l'estudi de la transformació urbana de Barcelona i la seva regió metropolitana, la problemàtica que suscita i les polítiques desenvolupades per tal de fer-hi front. S'adreça prioritàriament a estudiants i professionals en els camps d'urbanisme, arquitectura, ciències ambientals i ciències socials (geografia, economia, ciència política i dret).

El disseny i la direcció acadèmica del curs corre a càrrec d'Oriol Nel·lo, professor del Departament de Geografia de la UAB, i el cos docent està integra per un conjunt destacat d'investigadors i estudiosos, relacionats de manera directa amb el disseny i l'aplicació de les polítiques urbanes i territorial que s'han desenvolupat en els darrers anys: Josep Báguena (Diputació de Barcelona), Ramon Botey (Oficina de Barris del Departament de Territori i Sostenibilitat), Carles Donat (Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona), Isabella Longo (Observatori de la Urbanització) i Oriol Porcel (RECEP, European Network of Local and Regional Authorities for the Implementation of the European Landscape Convention). 

Per més detalls podeu consultar el programa complert del curs i adreçar-vos a la secretaria de la UAB International Summer School.