S'acaba de presentar el llibre de la sociòloga Marina Subirats, Barcelona:
de la necessitat a la llibertat. Les classes
socials al tombant del segle XXI (Barcelona, l'Avenç, 2012,
436 p.). Es tracta
d'una anàlisi de l'estructura social de la Barcelona metropolitana basada en
dades de l'Enquesta sobre els Hàbits i Condicions de Vida de la Població,
iniciada l'any 1985, en la que l'autora ha treballat per més de vint anys.
L'obra constitueix, al nostre entendre, una aportació extraordinària, tant pel
seu interès com per la seu caràcter excepcional.
La seva primera virtut és la recuperació de l’anàlisi social basada
en el concepte de les classes socials, concepte analític que ha anat caient
en desús, potser per les raons que David Harvey enuncia en el seu darrer
llibre, The Enigma of Capital, ja comentat aquí: “El concepte que
suscita les majors dificultats és el de classe. Això és així perquè les classes
responen a la desigualtat fundacional necessària per la reproducció del
capitalisme. Així, la resposta del poder polític existent és o bé negar que les
classes existeixin, o bé afirmar que la categoria és tan confusa i complicada
(com si d’altres categories com ara raça i gènere no ho fossin) com per
esdevenir inútil a efectes analítics. D’aquesta manera la qüestió de classe
resulta evadida, negada o ignorada, ja sigui en les construccions del món
culturalment hegemòniques (per exemple, en el camp de l’economia) o per la
política pràctica. El tema de la consciència de classe, a diferència de
subjectivitats polítiques que emergeixen de raça, gènere, etnicitat, religió,
preferències sexuals, edat, hàbits de consum i preferències socials, és la
menys debatuda i la més activament negada (...)”.
La seva segona virtut de l'obra és la seva oportunitat.
L’autora diu en algun moment que potser el llibre surt a deshora, massa tard.
Ens serà permès de dissentir: no podria ser més oportú. Apareix en un moment de
recomposició de les relacions de força entre els grups socials, fruit d’una
ofensiva de classe, de la classe corporativa i de la classe empresarial, a
escala planetària, que els actors locals (com a nans enfilats a les espatlles
de gegants) aprofiten per revisar i replantejar els pactes i el status quo
assolit dels anys seixanta ençà. D'aquesta manera el avenços en el nivell de
benestar per a la majoria de la població que s'havien pogut produir en els
darrers anys del S. XX i els primers del S. XXI es veuen ara en perill.
La tercera virtut és l’àmbit territorial de referència, la regió
metropolitana tota sencera, que permet, finalment, disposar d'una anàlisi social
sobre l’àmbit urbà realment significatiu. El llibre relaciona estretament els
canvis socials que tracta amb el procés de metropolitanització que n’ha estat
al mateix temps causa i efecte: és a dir, el procés a través del qual el
territori català s’ha anat integrant fins a esdevenir tot un. Una unitat en la
qual ja no es poden trobar les grans diferències en l’estructura econòmica, la
renda, els hàbits de consum, el parentiu, l’accés als serveis i les formes de
vida que caracteritzaven les seves diverses parts encara no fa cent anys. Així
la història de la transformació i integració social esdevé, alhora, història de
la integració territorial.
La quarta virtut del llibre és que no construeix la seva anàlisi a partir
de conceptes abstractes o de models preconcebuts en els que encaixar, a cops de
martell, si cal, la realitat, sinó sobre una base empírica, l’Enquesta
Metropolitana. Això permet a l'autora detectar a partir de les dades la vella
classe treballadora, els petits empresaris sense assalariats, la nova classe
professional, la classe empresarial, la classe corporativa, que no són pas, és
clar, les antigues classes del S. XIX i els primers tres quarts del segle XX.
L'estructura social descrita emergeixen així de l'anàlisi estadística de les
condicions de vida, els hàbits i les aspiracions de la població, més que no pas
d'idees preconcebudes respecte l'organització social.
En conjunt, el llibre de Marina Subirats fa pensar que el procés de canvi
de la ciutat i de la regió metropolitana de les darreres dècades, enraonadament
satisfactori, s'ha esdevingut degut a l'existència d’unes determinades relacions de
classe –d'unes relacions de força, n’hi diríem. No han estat doncs ni una
concessió de l’administració, ni el resultat de l’acció d’una minoria il·luminada.
Aquestes relacions de forces estan canviant, han canviat ja de manera decisiva.
En bona mesura perquè la internacionalització de l'economia està permetent a la
classe corporativa i la classe empresarial prescindir de bona part dels
pactes i equilibris que s'havien establert amb la classe treballadora durant
les darreres dècades. Això és possible només perquè la visió del món propugnada
per aquests grups socials s'ha anat fent hegemònica. Així, mentre la classe
corporativa i la classe empresarial no només existeixen, sinó que esdevenen
conscients del seu paper i es reclamen portadores de valors universals (els del
"lliure mercat"), les classes subalternes tenen una escassa
consciència de la seva situació, de la seva força potencial, i accepten les
vulgates de les teories de Hayek transmeses a cops de titular de diari i de
prèdiques sobre les virtuts de l’empreneduria en els telenotícies de la
televisió pública. Uns són clarament classes in se i per
se. Els altres es queden en la primera condició.
Ara bé, tal com conclou l'autora, "el demà no està escrit”. No podem
saber com serà el futur però tenim l’obligació de preparar-lo. I per fer-ho una
de les tasques principals és entendre la realitat social, l’estructura de
classes de la nostra societat. Només així es podran discernir els actors,
definir els projectes, apuntar les aliances necessàries. Aquesta és, penso, la
principal aportació del llibre de Marina Subirats: la voluntat d’analitzar i
entendre la realitat, no com un fi en si mateix, sinó per escapar a la
resignació i projectar el futur sobre noves bases.
.jpg)
