El referèndum britànic, l’atemptat
de Niça, el cop d’Estat a Turquia, la nominació de Donald Trump,... Els
esdeveniments de cada dia, succeint-se a un ritme incessant, ens mostren un món
en transformació accelerada, un món en crisi. Immanuel Wallerstein ha afirmat
alguna vegada que ens trobem en una fase de transició històrica de llarga
durada, que pot perllongar-se, segurament, fins a mitjans del segle XXI. Una
fase en la que no es dirimeix pas si el capitalisme tal com l’hem conegut pot
ser reformat o renovat, sinó més aviat quin serà el sistema que el reemplaçarà.
Les transformacions territorials constitueixen aspectes
substancials d’aquesta transició:
la integració de l’espai mundial, l’increment de la importància del lloc, les
pressió sobre el medi i els recursos o la urbanització del poblament són així
alguns dels trets principals en l'evolució de les societats contemporànies.
Davant les incerteses que generen aquests canvis es produeix una demanda
creixent d’interpretacions capaces d’explicar-ne el sentit i les conseqüències.
L’esclat d’interès pels estudis sobre la globalització (allò que en el context
anglosaxó s’ha anomenat global studies)
forma part, sens dubte, d’aquesta demanda.
En aquest context, resulta de gran interès l’aparició d’obres que forneixin
claus per a la comprensió i el debat sobre el procés de canvi global. Per això,
cal saludar com a una excel·lent notícia l’aparició de l’obra Espacios globales y lugares próximos,
publicada a Barcelona per l’editorial Icària.
El volum ha estat confegit per un col·lectiu de geògrafs, relativament
joves: Anna Badia, Àngel Cebollada, Anna Ortiz, Ana Vera i Miguel Solana, que
ha estat el coordinador de l’obra. Són, tots cinc, professors del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i, de fet, reclamen la
seva pertinença a allò que denominen l’”Escola de Bellaterra”. Una manera d’estudiar
i ensenyar Geografia que, en els seus millors moments, potser podria definir-se per la voluntat d’innovació
metodològica, l’obertura disciplinar, el pensament crític i el compromís cívic.
L’obra vol ser una mena de guia “para
entender la organización territorial del capitalismo global”. Els autors
han optat per organitzarla-la a través de l’exposició i debat d’una setantena
de conceptes. Setanta-un conceptes, per ser exactes, que donen lloc a altres tants articles agrupats en
sis parts. Així, el volum s’inicia amb
el debat sobre les formes de definició de l’espai i els
seus límits, per tal de tractar després, successivament, l’espai des del punt
de vista del poder, la producció, la reproducció social així com la distribució
i el consum, per cloure amb el debat sobre allò que denominen el sistema
socioambiental.
Els articles relatius a cada concepte no són pas simples definicions de
diccionari o estats de la qüestió. Al contrari, sense renunciar a oferir també aquests aspectes, constitueixen petits assajos crítics sobre cada un dels temes
tractats. El procediment i l’enfocament tenen, és clar, les seves limitacions,
però resulten frescos, innovadors i força excepcionals en el panorama de la
Geografia acadèmica ibèrica. A més, els que han contribuït al volum assumeixen
l’autoria dels textos de forma col·lectiva i renuncien a reclamar els crèdits
individual per a la confecció de cada article. Una decisió que podria veure’s
gairebé com un manifest, en un sistema universitari cada dia més dominada pel
fetitxisme de la producció individual i la competència per la carrera personal.
Espacios globales y lugares próximos
pot ser llegit, efectivament, com una guia. Com tota guia respon a un aprenentatge i a un projecte. En aquest cas el projecte resulta particularment necessari
i útil: contribuir a comprendre, a partir d’un conjunt de visions geogràfiques,
l’evolució d’ un món travessat per desigualtats, tensions i esperances.
