 |
| Santiago de Compostela, la Catedral, agost 2017 |
L’encontre -que ha comptat amb ponents procedents de cinc universitats
europees (University College London, Universidade Nova de Lisboa, Università di
Sassari, Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Girona) així com
dirigents de les àrees de turisme de l’Ajuntament de Barcelona i de la
Diputació de Girona- ha estat inaugurat per Joaquim Nadal, president de la
Fundació “La Ciutat Invisible”, Pere Vila, president de la Diputació de Girona,
i Marta Madrenas, alcaldessa de Girona. Han pres part a la trobada un total de
170 participants.
La jornada ha tractat quatre temes principals: la significació del
turisme en la societat contemporània, els impactes del turisme a la ciutat, les
respostes que la presència del turisme suscita a les ciutats i, finalment, les
polítiques urbanes en relació al turisme. Després d’un debat llarg i fructífer, el
coordinador de la jornada, professor Oriol Nel·lo, ha presentat les
conclusions, que poden resumir-se en els deu punts següents:
La necessitat d’anàlisis rigoroses i visions compartides sobre el
turisme. El turisme és un fenomen de gran abast que es
troba en un procés de creixement accelerat i que, en societats com la nostra, té
impacte sobre el conjunt de la vida social. Tanmateix, la seva naturalesa i els
seus efectes són molt sovint percebuts de manera distorsionada i les opinions
sobre el turisme son en molts casos resultat d’estereotips i prejudicis. En
primer lloc, cal doncs assenyalar la importància de l’anàlisi aprofundida de la
realitat del turisme, així com la necessitat de transmetre de manera rigorosa
els resultats d’aquesta anàlisi.
El reconeixement del turisme com a fenomen estructural. Lluny de constituir un mer sector perifèric de l’economia, el turisme
ha esdevingut una activitat de importància crucial en el funcionament,
l’economia, la configuració i la vida social de les nostres ciutats. Més doncs
que voler gestionar el turisme a la ciutat, del que es tracta de gestionar la
ciutat tot assumint que el turisme en forma part de manera consubstancial, de
la mateixa manera que el comerç, la indústria o els serveis.
La constatació que del turisme se’n deriven tant oportunitats com
reptes. Els impactes de l’activitat turística a la
ciutat tenen una rellevància creixent i cada vegada més decisiva, com en d’altres
períodes n’han tingut la indústria pesada o les migracions camp /ciutat. Per un
costat, el turisme ofereix notables oportunitats econòmiques, culturals i
relacionals per a les ciutats, comporta la creació de llocs de treball i atrau
recursos a la ciutat. Però al mateix temps, suposa riscos gens menyspreables,
entre els quals destaquen especialment la banalització dels espais urbans,
l’increment del cost dels serveis (tant per turistes com per residents), la
privatització de béns urbans comuns per part de l’activitat turística (espai
públic, recursos naturals, paisatge), la incidència en el mercat de l’habitatge
i els impactes ambientals. Qualsevol anàlisi de l’activitat turística que
vulgui copsar la complexitat del turisme ha d’abandonar, doncs, els judicis
maniqueus i tenir en compte caràcter complex dels seus efectes.
 |
| San Marco, Venècia, març 2017 |
L’exigència de governar el turisme i els seus efectes a la ciutat. Per tal d’aprofitar les oportunitats i per fer front als reptes es
deriven del turisme, cal dotar aquesta activitat de guies col·lectives,
democràticament acordades i gestionades des dels poders públics. Aquesta
voluntat de governar la complexitat del turisme ha de concretar-se en
polítiques urbanes basades en els següents principis: la transversalitat, la
cooperació multinivell, la mesura. Així mateix cal evitar el risc de
procastinar a l’hora de prendre decisions: el turisme té, en ocasions, impactes
que resulten molt difícilment reversibles, per això cal una actitud proactiva i
compromesa per part dels poders públics.
La conveniència de implicar la ciutadania. El
turisme és una activitat que afecta tota la ciutat i la vida quotidiana de la
població. Per tant, resulta imprescindible que el conjunt de la ciutadania
estigui implicada en la definició dels objectius, les accions i la gestió de
les polítiques relatives al turisme. Aquesta implicació ha de comprendre tots
els sectors afectats i, en particular, l’àmbit empresarial, els treballadors
del sector, el comerç, els operadors culturals i el veïnat de les àrees que
coneixen una major pressió turística. També, en la mesura que això sigui
possible, resulta convenient implicar els mateixos turistes en la definició i
gestió d’aquestes polítiques.
L’obligació de repartir els beneficis i les càrregues. L’activitat turística genera beneficis i imposa càrregues. Per tal
que redundi en benefici de la col·lectivitat en el seu conjunt cal que uns i
altres es distribueixin de manera equitativa. De la mateixa manera que, en
matèria urbanística, s’ha assumit plenament que una part de la plusvàlua
generada ha de revertir a la col·lectivitat, cal estudiar noves fórmules per
tal que els beneficis i les càrregues del turisme es distribueixin de forma més
equilibrada tant socialment com territorialment. Aquestes fórmules -que han de
ser tant de caràcter fiscal, com urbanístic i ambiental- són de gran
importància no només des del punt de vista de l’equitat social, sinó també de
l’acceptabilitat de l’activitat turística per la ciutat en el seu conjunt.
La necessitat de protegir els béns comuns.
L’atractiu turístic de la ciutat es basa, en molt bona mesura, en l’existència
d’una sèrie de béns comuns. Una part d’aquests són aportats per la natura:
l’entorn, els recursos, els elements naturals del paisatge. D’altres, en canvi,
han estat construïts al llarg dels segles per la col·lectivitat: l’espai
públic, el patrimoni arquitectònic, la cultura, la vida urbana. Per tal que
l’activitat turística pugui perdurar en el temps i beneficiï les generacions
presents i a les venidores, cal que l’ús dels béns comuns urbans amb finalitats
turístiques no resulti en la seva privatització o el seu malbaratament, sinó,
al contrari, en la seva preservació i l’exaltació dels seus valors.
La voluntat de incorporar la dimensió metropolitana. Avui, les nostres àrees urbanes s’han estès sobre el territori per abastar
gairebé sempre múltiples localitats. En canvi, l’activitat turística tendeix a
localitzar-se sobretot en uns pocs indrets. Això fa que, molt sovint, els
impactes del turisme es produeixin de forma molt concentrada, mentre que els
seus beneficis són difusos. Per tal de que la distribució de beneficis i
càrregues a la que ens referíem més amunt resulti equitativa, cal que les
polítiques turístiques –de promoció, de planificació, de gestió- tinguin en
compte l’escala metropolitana.
La utilització de tots els instruments i la participació de tots els
actors. Per a la correcta gestió de l’activitat
turística cal utilitzar tots els instruments necessaris: estratègics,
urbanístics, fiscals, laborals, culturals i d’altres. Cal també, com s’ha dit,
implicar tant com sigui possible tots els sectors directament concernits. Només
utilitzant tota la caixa d’eines disponibles i implicant tots els actors serà
possible una gestió eficient i equitativa de l’activitat turística
L’assumpció de la necessitat del debat i la controvèrsia. En l’activitat turística, com en tants
d’altres àmbits de la nostra societat, convergeixen interessos diversos, a
vegades contradictoris. Això fa que l’existència permanent de debat i fins i
tot de controvèrsia sobre el tema resulti inevitable. Lluny de tractar
d’evitar-lo, resulta molt convenient que els poders públics i la societat en el
seu conjunt promoguin aquest debat i assegurin que es pugui realitzar de manera
oberta, transparent i democràtica, amb la participació de tots els actors.
Aquest és, sens dubte, un requisit imprescindible per tal de governar la ciutat
amb el turisme en benefici de tota la ciutadania.
[Fotografies: O. Nel·lo]
