Un dels passatges
més coneguts i celebrats del Manifest
Comunista és, precisament aquell en el que s’enuncien els trets
territorials del capitalisme ascendent: “La
burgesia ha sotmès el camp a la ciutat. Ha creat ciutats enormes, ha
incrementat prodigiosament la població urbana en comparació amb la rural, i
així ha arrencat una part considerable de la població de l’idiotisme de la vida
camperola. De la mateixa manera que ha fet el camp dependent de la ciutat, ha
fet els països bàrbars i semi-bàrbars dependents dels civilitzats, les nacions
pageses de les nacions burgeses, l’Est de l’Oest”.
El paràgraf, que,
com s’ha fet notar tantes vegades té la força d’una prosa bíblica, prefigura
allò que seran les tendències de fons de les transformacions territorials
capitalistes. A escala regional, l’avenç irresistible del procés
d’urbanització, el creixement de les ciutats i la subordinació del camp. A
escala planetària, l’extensió progressiva de les relacions de producció
capitalistes i la subjecció a aquestes de tots els països del món. ;... L’any 1848,
quan algunes d’aquestes tendències tot just apuntaven, dos joves que encara no
havien complert la trentena les descrivien amb una clarividència aclaparadora
les conseqüències espacials de les transformacions social; enunciaven el salt
de l’esfera local a la global; avançaven les analogies enlluernadores entre ciutat
i països capitalistes centrals, i entre camp i països perifèrics.
Un de les frases
del passatge ha fet córrer rius de tinta i, tristament, ha estat utilitzada per
justificar polítiques de transformació accelerada i destrucció de la pagesia.
És aquella en la que els autors del Manifest es refereixen a “l’idiotisme de la vida camperola”. Una expressió que, llegida avui, sembla alinear-se
amb aquells que -com diu John Berger en un fragment que citàvem fa poc- han
volgut “liquidar l’experiència pagesa com quelcom que pertany al passat i és
irrellevant per a la vida moderna”. Tant és així, que alguns traductors han
endolcit la sentència. La versió catalana que tenim al davant, per exemple, publicada
clandestinament per edicions Treball a Barcelona l’any 1948, tradueix el
passatge com “la burgesia [...] ha
arrencat una gran part de la població de l’embrutiment de la vida rural”.
Si no ens equivoquem, el text reprodueix la versió que en els anys trenta feu Enric
Granier Barrera de la traducció francesa del Manifest de Laura Lafargue, filla de Marx.
L’historiador
britànic Eric Hobsbawm ha explicat l’origen del malentès “Encara que no hi ha dubte que Marx en aquell temps compartia el menyspreu
–i la ignorància- de l’home de ciutat pel món pagès, de fet la frase de l’original
alemany (‘dem Idiotismus des Landlebens entrissen’) resultava analíticament més interesant i no es referia a l’’estupidesa’ sinó als ‘horitzons limitats’, o l’’aïllament d’una societat més
àmplia’, en els quals la gent del camp
vivia. Hi ressonava el sentit original del terme grec ‘idiotes’, del qual el sentit corrent de ‘idiota’ i ‘idiotisme’ es deriven: ‘una persona preocupada només pels seus afers privats
i no per aquells d’una més àmplia comunitat’” (“Introduction”, a The Communist Manifesto. A Modern Edition,
Londres, Verso, 2012). Òbviament, amb el curs del temps, aquest sentit original
s’ha anat perdent.
L’equívoc,
tanmateix, conté nombrosos elements per a la reflexió. Entre d’altres, n’emergeix
la interrogació sobre les raons per les quals la destrucció de les cultures populars tradicionals–la camperola, la de la classe treballadora industrial- no
ha resultat, en societats com les nostres, en un alliberament,
sinó en noves i, a vegades més profundes, formes d’alienació.
[Imatge: Karl Marx, 1875, International Institute of Social History]
