L’Institut de Govern i Polítiques Públiques compleix deu anys d’existència institucional.
De fet, la trajectòria de l’Institut es remunta a uns anys abans, de tal manera que es correspon plenament amb un període decisiu en les transformacions urbanes a Catalunya. En efecte, l’IGOP començà a gestar-se com a
centre especial de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona en el bell
mig del cicle immobiliari expansiu 1996-2007. La seva consolidació com a
institut de recerca propi de la UAB -que ara es celebra- va coincidir precisament amb l’inici de la
crisi econòmica i social, crisi que ha alterat de forma substantiva les
condicions de vida en les nostres ciutats.
Com
és sabut aquestes transformacions històriques han anat acompanyades de canvis
profunds en les polítiques públiques i en les pràctiques ciutadanes, que
constitueixen precisament els camps d’estudi de l’IGOP: dels assajos dels
governs catalans de progrés a les polítiques d’austeritat, de la crisi del
sistema de partits a l’esclat de les iniciatives d’innovació social, del 15-M a
la conquesta de nombrosos ajuntaments per candidatures vinculades a moviments
ciutadans.
En
aquestes circumstàncies, l’IGOP ha esdevingut un referent imprescindible en
almenys tres camps diferents: l’estudi de les iniciatives, pràctiques i
moviments socials; l’anàlisi de les institucions i les polítiques públiques; la
formació de tècnics de l’administració i activistes socials. Aquesta tasca ha
estat caracteritzada per la voluntat de combinar, a tothora, el treball
acadèmic rigorós amb el compromís ciutadà. Així, en una universitat cada vegada
més dominada pel productivisme individualista i la servitud dels graus
confucians del funcionariat, els treballs de l’IGOP han tingut sempre una
voluntat d’aplicabilitat, de compromís i de proposta. Aquesta ha estat la seva
singularitat i el seu atractiu.
Per
als interessats en els estudis urbans, la tasca de l’IGOP presenta així mateix
una peculiaritat interessant: la voluntat d’incorporar en bona part dels seus
estudis i recerques la perspectiva espacial. Així, des de l'Institut s'ha volgut observar
reiteradament la relació de les transformacions urbanes a les que al·ludíem més
amunt amb les dinàmiques socials i les pràctiques polítiques. En aquest
context, l’IGOP va ser un dels primers centres acadèmics que va interessar-se
per l’estudi dels projectes de rehabilitació urbana de la Llei de Barris. Les
seves aportacions van resultat de gran rellevància a l’hora d‘avaluar i fer un
balanç crític de l’experiència d’aplicació de la Llei. En anys successius, l’Institut,
a través de projectes transversals com Barrisi Crisi, liderat per Ismael Blanco, ha seguit l’evolució de les dinàmiques
urbanes i la resposta que aquestes han trobat en les pràctiques de la
ciutadania. Les reflexions derivades d’aquestes reflexions han estat al seu
torn decisives per al disseny i desenvolupament de noves iniciatives en aquest
camp, com el Pla de Barris de Barcelona, en el qual l’IGOP ha volgut
implicar-se profundament, tant en l’assessorament dels projectes com en la
formació de tècnics i veïns.
En
aquest trànsit permanent entre la recerca i la pràctica, entre la reflexió i
l’acció, entre l’acadèmia i la política rau, penso, la originalitat i la
potència del projecte de l’IGOP. Ens augurem doncs que pugui continuar i
ampliar la seva tasca durant molts anys. Les dificultats i les esperances del
nostre dies així ho requereixen.
