Molt
difícilment pot viure content, per molta bona voluntat que hi posi, el que
treballa deu hores al dia amb un mal sou, el que no pot pagar un pis per viure,
el que pateix per una vellesa insegura.
I això no són qüestions que depenguin només de cada un de nosaltres, sinó de tots plegats. Què és el que ens dóna seguretat? De què depèn, en darrer terme, la nostra salut física i mental? Què és el que dóna tranquil·litat i felicitat? Saber que si et poses malalt seràs atès, siguin quins siguin els teus recursos. Que si perds la feina tindràs una assegurança d’atur. Que quan siguem vells tindrem una pensió digna
A la ciutat, hi ha un seguit de coses sense les quals també és molt difícil que puguem ser feliços: una casa per viure sense por de perdre-la i sense haver de viure per pagar-la; una bona escola on s’eduquin els nostres fills, de manera que puguin progressar i superar-nos, que aquest és el somni de tots el pares i totes les mares; biblioteques, centres cívics, centres d’assistència primària,... aquell conjunt de serveis que algú a anomenat “els palaus de la gent”, com l’Ateneu la Bòbila d’aquí al costat; uns carrers i unes places agradables i segures per caminar i trobar-nos, com aquesta plaça Sóller, aconseguida gràcies a la reivindicació dels veïns, urbanitzada en temps de l’alcalde Maragall i d’Oriol Bohigas, amb les escultures de Xavier Corberó, i remodelada recentment per l'Ajuntament.
Ara bé, a
llarg de la història, aquests elements necessaris per la nostra vida no han
estat equitativament distribuïts en la ciutat. Hi ha uns barris que en tenen
més i d’altres que en tenen menys i pitjors. No per casualitat, els que tenen
més equipaments, més serveis i millor espai públic solen ser els barris més
cars. En canvi, prou que ho sabem, la població amb menors ingressos ha hagut d’anar
a viure en barris més mal equipats. Així, deixada a ella mateixa, la ciutat no
només reflecteix les desigualtats, sinó que contribueix a mantenir-les i a
ampliar-les.
Per això són
tan importants els projectes com el d’estendre els eixos verds a tota la ciutat
que avui presenta la tinenta d’alcaldia Janet Sanz. La pacificació del tràfic,la lluita contra la contaminació, la construcció de places i carrers agradables
no s’han de limitar a l’Eixample, sinó que han d’abastar tots els barris: la
Meridiana, el Carmel, la Rambla Prim, la Creu Coberta, el Passeig de la Zona
Franca,... Perquè és tota la ciutat el que s’ha de millorar i els que s’han de
millorar més són els barris que s'han desenvolupat en les condicions més difícils.
Ara bé, els
projectes que avui es presenten no són pas un fet aïllat. En els darrers vuit
anys, l’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Ada Colau, ha desenvolupat un
Pla de Barris destinat precisament a millorar les condicions de vida en els
barris històricament més desafavorits a la ciutat. Hi ha invertit 300 M €: en
la millora dels espais públics, en l’habitatge, en els equipaments, en la salut
mental i comunitària, en les escoles: un de cada cinc euros que ha invertit el
Pla de Barris ho ha estat en educació, per tal de fer que en els nostres barris
les escoles siguin tan bones com les millors de la ciutat. Als qui estudiem aquestes
coses ens costa molt trobar un parangó a aquest programa. no només en cap
ciutat espanyola, sinó també en cap ciutat europea. En això, Barcelona també
obre camí.
Nou Barris
ha estat particularment implicat en aquest Pla de Barris: s’ha intervingut a
Vallbona, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Trinitat Nova, Can Peguera, Turó de la
Peira, la Prosperitat, Roquetes i Verdun. El lema de cada un d’aquests
programes és: “Sense Trinitat Nova no hi ha Barcelona”, “Sense la Prosperitat
no hi ha Barcelona”, “Sense Roquetes no hi ha Barcelona”,... És a dir:
Barcelona no és només el Passeig de Gràcia o la Diagonal. Barcelona és tots i
cada un dels seus barris. Cada un d’ells pot (i ha) de representar Barcelona i
sense cada un dels barris la ciutat no existiria.
Aquest és el
sentit dels projectes que avui es presenten. Aquest és, penso, el projecte de
la Barcelona d’Ada Colau: una ciutat en la tothom, tots els barris i totes les
persones –sense distinció d’origen, d’ingressos, de gènere o d’edat- té dret
als millors serveis, al millor espai públic, al més alt benestar.
[Text de la intervenció d'Oriol Nel·lo en l'acte de presentació del projecte "Superilla als barris" a la Plaça Sóller del barri de Porta de Barcelona, 15 de maig 2023]
