 |
| València, 1972: projecte d'autopista del Túria |
Heus aquí un exemple magnífic de com la irrupció de
l’automòbil estava contribuint en aquells anys a crear una nova visió de la
ciutat. Una nova concepció que es traduiria, per un costat, en la transformació
radical de l’espai urbà i dels seus usos, i, al mateix temps, en la dispersió
de la urbanització sobre el territori.
Sovint s’ha explicat aquesta transformació com si fos
únicament el fruit de la innovació tecnològica i del baix cost dels carburants.
En realitat, l’esclat en la possessió i l’ús de l’automòbil només va ser
possible amb una gran intervenció estatal que va subvencionar la industria automobilística,
finançar el desenvolupament de les infraestructures i, a través del planejament
urbanístic (o més aviat de la seva absència), va permetre la degradació de
l’espai públic i una extensió prodigiosa de la renda urbana.
A Barcelona la irrupció del automòbil va tenir efectes
rapidíssims i va suscitar projectes que, vistos avui, ens semblen
inversemblants, com la construcció de la Ronda del Mig (un veritable
esventrament que ha costat dècades de pal·liar) o la Via 0, que havia de
connectar el túnel central de Collserola amb la plaça la Plaça Joanic, tallant
pel mig el barri de Gràcia. Al costat de les grans obres, es produí també
progressiu arraconament de l’espai per vianants a favor de la circulació rodada
i l’aparcament. Finalment, la irrupció de l’automòbil propicià la dispersió de
la ciutat sobre el territori, amb l’aparició d’urbanitzacions, sovint fruit de
parcel·lacions il·legals, que cobriren 50.000 ha, és a dir una superfície
equivalent a cinc vegades el terme municipal de Barcelona.
Mig segle després aquell model està clarament esgotat. L’era de l’energia barata basada en el consum
de combustibles fòssils s’ha acabat, després d’una disbauxa de prop d’un segle.
Avui, la mobilitat té uns costos creixents per a les famílies, fins al punt
que, segons l’Enquesta de Pressupostos Familiars, és la tercera font de despesa
de les llars, només per darrera de l’habitatge i l’alimentació. D’altra banda,
l’evidència del canvi climàtic i la contaminació fa peremptori prendre mesures
immediates per a la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Així
mateix, s’han confirmat els efectes perniciosos de la dispersió urbana en
termes de consum de sòl, d’increment dels costos dels serveis, d’exacerbació de
la mobilitat i de segregació residencial.
 |
| Superilla al Barri de Sant Antoni, Barcelona, 2023 |
En aquest context, el projecte de les superilles de Barcelona
ha atret poderosament l’atenció. Es tracta, com és ben sabut, d’una iniciativa
que té antecedents il·lustres en els plans dels arquitectes corbuserians del
GATCPAC dels anys trenta, que fou desenvolupat per l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona a
partir dels noranta i al que l’Ajuntament de la ciutat ha donat una impuls molt
notable a partir de l’any 2015.
S’ha tendit a subratllar molt el caràcter pioner i excepcional
de la iniciativa de les superilles, i és ben cert que la seva ambició i el seu
abast la fan destacar en el context internacional, fins al punt que d’altres
ciutats han volgut inspirar-s’hi. Però allò que el fa el projecte especialment
rellevant és que correspon a un corrent històric
de fons, comú a moltes ciutats. Un corrent indefugible que té per objectiu recuperar
l’espai públic per a usos ciutadans, afavorir la diversitat i la barreja d’usos
urbans, així com promoure el transport públic, els desplaçaments a peu i en
bicicleta per davant de l’automòbil privat.
Aquestes polítiques, a Barcelona i arreu, susciten forta
polèmica i han topat amb la resistència aferrissada de poderosos grups de
pressió. La resistència als canvis i l’entestament de seguir camins impracticables
no és pas cosa nova. Però el temps posarà les coses al seu lloc: d’aquí uns
anys, les crítiques desaforades que avui reben els projectes de reduir la
contaminació i l’ús de l’automòbil ens semblaran tan forassenyades com les
alabances dels exegetes del “desarrollismo” als rius de benzina a la
ciutat.
[Article publicat al Diari Ara, 25.03.2023]
