 | |||||
|
Mapa 1.
Resultats del referendum del 23.06.2016
al Regne Unit.
Font: Views of the World
|
No cal ser
geògraf per adonar-se de la importància dels factors territorials en les
consultes electorals celebrades aquest cap de setmana a Europa, que tantes i tan
assenyalades conseqüències poden tenir. La simple consulta dels mapes de les
preferències electorals expressades ofereix resultats extraordinàriament
significatius.
El referèndum
celebrat a Gran Bretanya el dia 23 de juny sobre la permanència del Regne Unit
a la Unió Europea, el Mapa 1 mostra un conjunt de divisòries territorials clares,
tallants. En primer lloc, entre les diverses nacions que integren el Regne, amb
el vot clarament diferenciat entre, per una banda, Escòcia i Irlanda del Nord, Anglaterra
i Gales. En segon lloc, entre les principals àrees urbanes –Londres,
Manchester, Liverpool, Leeds, Oxford- i les antigues àrees rurals. Finalment, a
l’interior dels àmbits metropolitans, entre les àrees més benestants i les més
desafavorides. En els tres tipus d'oposicions - nacionals, urbano/rural i de nivell de
benestar- les primeres opcions s’han decantat pel Remain i les segones pel Brexit.
L'historiador Henry Kamen ha afirmat que Anglaterra sembla "retornar al segle XVI" pel què fa al risc de disgregació del Regne Unit. Però hi ha, evidentment, molt més que això: el ressentiment de millions de persones que veuen empitjorar dia a dia les seves condicions de vida i han estat portades a creure que l'origen dels seu predicament es troba a Brusel·les i en els estrangers, tan necessitats com ells, que són els seus veïns.
 |
Mapa 2.
Eleccions generals espanyoles de 26.06.2016
Força política més votada en cada municipi.Font: El Pais
PP: blau; PSOE:vermell; UP: lila; C's: carbassa; ERC: groc;
CDC: blau fosc; PNV: verd fosc; Bildu: verd clar |
En segon lloc, s’observa
el contrast entre les principals àrees urbanes i la resta del país. Així,
mentre en bona part del territori preval encara l’alternança entre PP i PSOE,
en el litoral mediterrani, les Illes Balears, Navarra i l’àrea de Madrid aquesta preeminença es
trenca pel fet que Unidos Podemos esdevé, en molts municipis, segona força.
Segurament una de les claus de la manca d’ascens d’aquesta opció (i les seves
aliances) té a veure, amb molt bona mesura, amb el fet que no hagi estat capaç
d’esdevenir la més votada en aquests territoris.
Finalment, pel
què fa la cas específic de Catalunya -Mapa 3- es manté el contrast notabilíssim entre el
vot metropolità estès des de la Tordera al Camp de Tarragona, on En Comú Podem
es consolida com a força abastament majoritària, i la resta del territori, on l’alternança
bàsica es produeix entre ERC (en groc) i Convergència (blau fosc), amb un destacat avenç de la
primera força.
 |
|
Mapa 3.
Eleccions generals espanyoles de 26.06.2016
Força política
més votada en cada municipi a Catalunya
Font: El País.
|
En l’Europa en crisi d’aquest inici de segle, cruixida per les desigualtats i les tensions geopolítiques, les variables socials, polítiques i
territorials es presenten estretament interrelacionades. Els vells Estats
westfallians trontollen davant la reemergir de velles nacions, la integració
del territori al voltant de les àrees urbanes contrasta amb la permanència de
sentiments i identitats locals, els àmbits metropolitans es fragmenten
socialment i políticament. Si el projecte europeu no esdevé capaç de donar
sortida política a aquestes tensions socials i territorial el futur del
continent es presenta, sens dubte, més aviat convuls.
