.jpg)
Nascut l’any
1938, Matias Ferreira va cursar els
estudis anomenats de “Serviço Social”, ja que en el Portugal d’Oliveira Salazar la Sociologia propiament
dita era considerada com “um socialismo disfarçado”, i, per tant, hi estava
proscrita pel règim. Posteriorment va completar la seva formació a la Sorbona
de París amb Alain Touraine i amb Manuel Castells, ja en l’àmbit estrictament
sociològic.
La
institucionalització universitària de la disciplina es produiria a Portugal
després de la revolució de 1974 i Vítor Matias Ferreira hi tindria un paper
clau. Va esdevenir professor de l’anomenat Instituto de Superior de Ciências do
Travalho e da Empresa (avui Instituto Universitario de Lisboa), on va impartir
ensenyaments durant més de trenta anys. Aquí va ser President del Departament
de Sociologia, un dels fundadors del Centro de Estudos Territoriais i director
de la revista Cidades. Comunidades e Territórios, que esdevindria una de les publicacions més destacades de
Sociologia Urbana en l’àmbit lusità. En
el moment del seu traspàs, era Catedràtic Emèrit de l’ISCTE.
Interessat
inicialment pels moviments socials, realitzà diverses investigacions sobre el
tema, especialment en el període revolucionari 1974-1976. Posteriorment es
decantà cap als estudis urbans i, en particular, cap a l’anàlisi de la relació
entre les dinàmiques socials i les polítiques urbanes. Entre la seva producció
sobre aquest tema destaca el llibre Lisboa, de Capital do Império a Centro da Metrópole (1986), un estudi sobre
l’evolució de la ciutat, amb particular referència a la seva transformació
durant el període de l’Estado Novo, sota la direcció del ministre i alcalde
Duarte Pacheco.
En aquesta
mateixa línia, ja en la dècada dels noranta –segurament una de les més fecundes
de la seva trajectòria- dirigí dos estudis de gran rellevància. El primer, Lisboa, a Metrópole e o Rio (1997) analitza
de relació de la ciutat amb el seu front fluvial, en un moment en que les ribes
estaven essent recuperades per a usos ciutadans, comercials i de lleure. El segon, A Cidade da Expo ’98. Uma reconversão na frente ribeirinha de Lisboa? (1999),
constitueix segurament una de les interpretacions més completes i incisives del
desenvolupament i les implicacions de l’Exposició Internacional de 1998 a
Lisboa. Aquest darrer treball fou dirigit conjuntament amb l’urbanista italià
Francesco Indovina, amb qui Vítor Matias Ferreira mantingué una llarga i
fructífera col·laboració al llarg de molts anys.
Superat ja
el tombant de segle i coincidint amb la seva jubilació de les tasques docents,
la seva obra prengué un caràcter més conceptual. Així, l’any 2004 publicà Fascínio da cidade : memória e projecto da urbanidade, un llarg assaig sobre la condició urbana. S’interessà també per
la imatge de la ciutat, la seva percepció i representació a través de la
fotografia, tema sobre el que publicà, en col·laboració amb Marcelo Feijó, Imagens de Lisboa no espelho da fotografia. Reflexos entre a sociologia urbana e a análise de imagens (2011). Particularment
interessants resulten també les seves reflexions sobre el període de formació
de la Sociologia portuguesa, publicades en el volum curat per João Freire, Contributo sobre os Antecedentes da Sociologia em Portugal (2021).
L’any 2015
Vítor Matías Ferreira va publicar així mateix unes memòries -Ao reencontro do tempo : guerra colonial,
revolução de abril, universidade: memórias e viagens em cidades europeias- en les que, evitant
amb èxit dels riscos d’aquest gènere, ofereix un testimoni formidable de
l’evolució de la vida universitària, cultural i política de Portugal durant la
segona meitat del segle XX.
Home de gran cultura i sensibilitat, conversador atent i infatigable, en la seva trajectòria va saber combinar la pràctica acadèmica amb el compromís cívic i polític en àmbits molt diversos: la gestió de la qüestió de l'habitatge durant el període revolucionari, al costat de Nuno Portas, el seguiment de la reforma agrària o la seva participació en l'Assemblea Municipal de Lisboa de la mà de Jorge Sampaio
Amb la
desaparició de Vítor Matias Ferreira ens deixa un professor decisiu en l’avenç
dels estudis de Sociologia en l’àmbit ibèric, un autor que ha sabut bastir una
mirada crítica sobre la ciutat i una persona compromesa en la millora de la
societat en la que ha viscut.
[Fotografia: ISCTE]
